Sóc tota fulles

Un relat de: silvia_peratallada

Gràcies per descobrir
Els racons més inèdits
Del meu cos i la meva ànima.
Sóc tota fulles
D'arbre que van caient,
Amb el temps,
I alguna pena.
Tinc tantes ales,
Que m'és fàcil volar
I he comprat bitllet
Per viatjar on no has estat mai,
Allà t'hi deixaran entrar
I sempre seràs respectat,
Que és el meu món,
Part de mi, ja és teva,
Te l'has guanyat.

Comentaris

  • Quin honor...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 21-07-2005 | Valoració: 9

    ...ser el teu primer comentari...mmm...m'agrada l'expressió "Sóc tota fulles d'arbre que va caient..." deixes anar una mena de màgia misteriosa...no sé, molt bonic tot plegat.
    Amb paraules com aquestes...també una part de mi es teva... una abraçada Silvia...te l'has guanyat.
    ESPIRAL.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

583783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com