Cercador
Sóc tota fulles
Un relat de: silvia_peratalladaGràcies per descobrir
Els racons més inèdits
Del meu cos i la meva ànima.
Sóc tota fulles
D'arbre que van caient,
Amb el temps,
I alguna pena.
Tinc tantes ales,
Que m'és fàcil volar
I he comprat bitllet
Per viatjar on no has estat mai,
Allà t'hi deixaran entrar
I sempre seràs respectat,
Que és el meu món,
Part de mi, ja és teva,
Te l'has guanyat.
Comentaris
-
Quin honor...[Ofensiu]ESPIRAL | 21-07-2005 | Valoració: 9
...ser el teu primer comentari...mmm...m'agrada l'expressió "Sóc tota fulles d'arbre que va caient..." deixes anar una mena de màgia misteriosa...no sé, molt bonic tot plegat.
Amb paraules com aquestes...també una part de mi es teva... una abraçada Silvia...te l'has guanyat.
ESPIRAL.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
583783 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....