Sóc feliç

Un relat de: Jan des Val

- Dimoni de Max! - es diu per a si mateix el Frare - Qui m'ho havia de dir? Pobret, encara me'n recordo de petit! I ara l'han agafat d'escombriaire! Suposo que és veritat: així m'ho ha dit el Cantinflas. I el Cantinflas no diu mai mentides. Bé, quasi mai. Allò de la Tetes va ser l'excepció que confirma la regla. Ja em podia pensar que era una broma. Com una dona com aquella es podia fixar en mi? Si en aquella època semblava Miss Espanya! Ara ha perdut molt. Ja deu tenir els seus bons seixanta anys. Però ni així es dignaria ni a mirar-me!

- Escolti, bon home. No deu pas tenir un cigarret per a aquest pobre vell? - pregunta tímidament i avergonyida el Frare a un vianant que passa de pressa fent que no amb la mà, com si apartés mosques emprenyadores.

Uns quants intents més i el Frare aconsegueix la cigarreta desitjada. L'encén amb entusiasme i s'asseu sobre la seva llamborda favorita, en el reu racó preferit. Tanca els ulls i deixa volar els seus pensaments. Ja s'imagina el seu fill dalt del camió d'escombraries. Li costa visualitzar-ne la cara. Només recorda el Max de la infantesa: esprimatxat, blanc, malaltís... Des que la Marta va marxar amb el Max -"per coherència" digué ella- no ha vist més ningú de la família. Tan mal pare havia estat? Tan mal marit? L'abandonament. El carrer. Allò que havia de ser un interval va esdevenir permanent. L'alcohol, altres drogues, la pallissa soferta, la presó... la misèria, no només econòmica.

- Tot allò ja és passat. Poder tornar a dormir en un llit, això és mitja vida! Que n'és de bona la Manca, deixar-me dormir a la pensió! Mira que tenir cura d'aquesta runa amb què em vaig convertir! I que bé que s'està, amb aquest solet! Max, el meu Max, m'agradaria veure't, saludar-te, fer-te endevinar qui sóc... Que n'és de bo aquest cigarret! Aquí al meu raconet i sabent que el Max se n'està sortint bé a la vida, sóc feliç. O Quasi. Perquè, en aquest món, qui és completament feliç?

Comentaris

  • Max..[Ofensiu]
    venuseva | 11-05-2007 | Valoració: 10

    Trobar la felicitat en els racons més amagats... Això és de valorar... Però i si la busquéssim... només una miqueta... si la treballéssim... Si enlloc de fumar-se un cigarret gairebé caigut del cel hagués anat a veure el Max... No hauria sigut encara un xic més feliç?

  • ostres,[Ofensiu]
    mjesus | 19-05-2006

    encara no havia vist mai cap repte amb comentaris del jutje i altres participats!
    Ben original i diferent, si que ho és.
    M'agrada el repte. Et recomano el llibre
    "Heretaràs la rambla" d'Alfred Bosch que parla d'uns personatges també marginats (potser ja el coneixes).

    Felicitats i bons reptes!
    mjesus

  • Comentaris sobre aquest relat publicats al fòrum spbre[Ofensiu]
    Jan des Val | 19-05-2006

    En foster, jutge del repte 113 va escriure:

    "Amic Jan, m'ha encantat, de veritat. No sé si coneixes les meves preferències pels personatges marginats i el seu món (indigents, sense sostre, putes, rebels, bojos... amb tot el respecte per a tots ells), però, en tot cas, has fet diana. I, a més, has escrit un relat amb ritme, que combina molt bé les descripcions amb els diàlegs, el temps en present amb un passat oblidat "per força" i un futur que no va més enllà del proper cigarret, de l'estona damunt la llamborda al racó preferit i de saber que el fill se'n sortirà... Tot plegat empenyent l'acció, estructurant el relat.
    Una versió a l'inversa del de Sol_ixent: el teu prota no té res de res, però respira pau i "felicitat"?
    Era una mica previsible, un altre dels tòpics sobre la felicitat, però tu li has donat un toc personal que m'ha captivat.
    No m'ha agradat, però, com has col.locat "coherència".
    El final, en canvi, molt eficaç, enllaçant literalment i amb habilitat amb el tema."

    Aquest relat també ha tingut aquests altres comentaris

    Comentaris a Sóc feliç:

    "Enhorabona al guanyador pel seu relat, és bo sens dubte!"

    "Felicito al guanyador!. Ben original i diferent"

    "M'ha encantat el repte guanyador, una persona feliç malgrat tot..."


  • Noi, ho has sabut trobar[Ofensiu]
    Jan des Val | 19-05-2006 | Valoració: 10

    Aquest relat va ser el guanyador del Repte 113.

    En Xavier valeri coromi el va comentar a la pàgina on es publiquen els relats guanyadors del repte, Guanyadors i guanyadores del repte,amb aquestes paraules i el va valorar amb un 10 :

    "Molt bé Jo no em vaig atrevir amb el tema de la felicitat. I com tu dius amb una mica de sol i il·lusió n'hi ha d'haver prou. La llàstima és que el sol no surt cada dia."

    Gràcies, Xavier!

  • Els fruïts d'una esperança[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 10

    Casa. Estufa. Tele. Pa calent. Companyia. Oblidant la misèria...