Soc aigua

Soc aigua salada que oneja pel mar

també dolça de deu i de riu,

torrent que vessa per les muntanyes,

Sento com em crides, l’ànima s’agita

i el teu ressò desperta el meu son.

Tant si regalimes lleugera

lliscant entre natura verda i còdols de riu

com si oneges salvatge bandejada pel vent.



Soc aigua salada que flota feliç

noto com em fonc i em dissolc entre la boira.

Mare, jo formo part de tu!

dins teu vesso llàgrimes d’alegria.

Filla del mar, germana de les gotes de pluja.

Les ones ens acaronen al ritme que toca

tan aviat cançó de bressol, que asserena quan amaina

com simfonia inquietant que trasbalsa i neguiteja.


Soc aigua, soc mar, soc dolç rierol!