Sirena meva

Aquella nit, va ser la seva.Van descobrir nous petons, noves carícies, noves mirades, abraçades...Estaven a la platja, en silenci, disfrutant de l'orquetra de les ones compaginades amb el crit dels grills.Feia una nit preciosa, d'estiu.No tenien altra llum que la de la lluna, ni altra companyia que les estrelles.Elles i les estrelles, soles.

Aquella nit havia amrcat dins seu, la primera vegada sempre queda en el record.Sabien que seria complicat explicar-ho, ningú ho entendria.Pensaven que era millor callar-se.Guardarien les seves mirades, les seves carícies, la dolçor de les mans mentre es tocaven, ho guardarien elles.Aquell estiu seria seu, però llavors, les coses es complicarien, ningú lis faria costat, però tocava disfrutar-ho al màxim mentre poguèssin.

Passaven les nits juntes, ala seva paltja amb la seva lluna.Reien,s'abraçaven,callaven, escoltaven...La Marta va mirar de reüll a la Núria.''T'estimo'' va sussurrar-li acostantse-li a la galta per doanr-li una besada.I just en el moment en que els llavis de la Marta no feien res més que rossar la pell de la galta de la Núria, va notar com una gota d'aigua salada queia de l'ull de la Núria.

Estava malalta.Un tumor, ja el tenia molt desarrollat i no hi podien fer res.Els metges li van dir què alabat sia Déu si durava dos mesos.

Van estar uns quants dies sense veure's.La Marta cada nit s'estava estirada a la sorra de la platja per veure si la Núria hi anava.No sabia què pensar.

Al cap de tres nits la Núria va aperèixer i, així com així, es van abr´çar fort, molt fort, i es van doanr una besada.La besada es va anar fent intensa i infinita i el desig de cada vegada era més palpable.Va ser una nit,com totes les altres viscudes però diferent.Seria la última vegada què es veurien?No ho sabien.La Núria, però, sabia què, nits com aquella, no en podrien passar moltes més.''No estàs sola,sempre et faré costat''va dir-li la Marta fluixet i ambones.Un altre cop, de cap a peus, el desig les apoderava.''Fica't a l'aigua amb mi, la lluna, la nostra lluna ens protegirà com ho fet durant totes les altres nits''va dir la Núria mentre s'aixecava de la sorra i li agafava la mà a la Marta mentres aquesta deixava flotar dels seus llavis''donaria la vida per tu, sirena meva!''.I, aleshores, van entrar a l'aigua amb una rialla a la cara i les mans agafades, ben fort, per no amollarse-les mai.


26/2/08