Silenci seràs benvingut

Un relat de: ITACA

Silenci

Silenci que anhelo i vull respirar
Per les paraules avorrides
Que s'estanquen per la classe
I roben els meus ulls com també els meus ànims.

Silenci que entres i surts,
Que rius i mai intentes plorar,
Que avui ets onada i demà seràs germà.

-------------------------------------------------------

Clara que estàs fent ? Ara no es moment d'escriure, dóna-m'ho.

(Dues hores més tard em va tornar aquest escrit que acabeu de llegir)



Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Flanagan | 11-10-2005

    Eiss hola!! Com va tot?
    Molt bo. Poema senzill i profund alhora. Continua així!!

    PD: El / la profe va llegir el poema??

  • Coincidència![Ofensiu]
    Sol_ixent | 11-10-2005 | Valoració: 8

    Recordo que jo a classe també escrivia, si més no, notes amb els companys... i no et pensis, que més d'un cop també m'havien enxampat i clavat la bronca!

    Per cert, el poema m'agrada molt!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142458 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.