Cercador
Sí! Jo faig per un: hi aniré! (Xacó de cal cameta. 4)
Un relat de: sacdegemecs- Compartir:
Aniré a votar. Ho tinc decidit. Per principis, per convicció, per dignitat.
Aniré a votar sense esperar res a canvi: fa massa temps que no espero res i, molt menys encara, quan el resultant d’aquesta esperança és l’incompliment d’una promesa llaminera, tendenciosa, tangencial i parida en uns despatxos des d’on no es flaira l’aroma del carrer.
Aniré a votar amb filosofia de vell, amb l’arrelat convenciment del “si no fos”, amb el “nyigui-nyogui” trepidant de tants anys d’anar refrescant la memòria dels desmemoriats i alhora sortejant el menyspreu dels desagraïts.
Aniré a votar. Amb el meu gest són conscient de donar peixet als que fan del meu vot una victòria en la que diuen que és la gran festa de la democràcia. Una festa a que tots som cridats a fer-la pomposa; amb tot, me’n refot la magnificència del meu gest: amb el pas del temps he anat assuavint la solemnitat de la immensa majoria d’actes que abans tenia per pseudovitals.
Aniré a votar. Per damunt de tot em plau la reincidència del fet, més que no pas de l’escrutini, el desenllaç final de què, posats a ser francs, n’espero més aviat poc.
Aniré a votar. No em pregunteu mai per qui, sinó per què. La primera resposta esdevé, més o menys, circumstancial, vana i, fins i tot, un pèl capriciosa; la segona us la puc respondre amb molta més contundència. Aniré a votar amb el pensament posat en aquella quantitat ingent de persones que vagaregen per l’espai sense que ningú es digni a preguntar-los d’on vénen, on van i on no volen anar... Aniré a votar, en definitiva, per fer bo el tòpic que aquest és el menys dolent de tots els sistemes que hom ha conegut.
Aniré a votar sense esperar res a canvi: fa massa temps que no espero res i, molt menys encara, quan el resultant d’aquesta esperança és l’incompliment d’una promesa llaminera, tendenciosa, tangencial i parida en uns despatxos des d’on no es flaira l’aroma del carrer.
Aniré a votar amb filosofia de vell, amb l’arrelat convenciment del “si no fos”, amb el “nyigui-nyogui” trepidant de tants anys d’anar refrescant la memòria dels desmemoriats i alhora sortejant el menyspreu dels desagraïts.
Aniré a votar. Amb el meu gest són conscient de donar peixet als que fan del meu vot una victòria en la que diuen que és la gran festa de la democràcia. Una festa a que tots som cridats a fer-la pomposa; amb tot, me’n refot la magnificència del meu gest: amb el pas del temps he anat assuavint la solemnitat de la immensa majoria d’actes que abans tenia per pseudovitals.
Aniré a votar. Per damunt de tot em plau la reincidència del fet, més que no pas de l’escrutini, el desenllaç final de què, posats a ser francs, n’espero més aviat poc.
Aniré a votar. No em pregunteu mai per qui, sinó per què. La primera resposta esdevé, més o menys, circumstancial, vana i, fins i tot, un pèl capriciosa; la segona us la puc respondre amb molta més contundència. Aniré a votar amb el pensament posat en aquella quantitat ingent de persones que vagaregen per l’espai sense que ningú es digni a preguntar-los d’on vénen, on van i on no volen anar... Aniré a votar, en definitiva, per fer bo el tòpic que aquest és el menys dolent de tots els sistemes que hom ha conegut.
l´Autor
75 Relats
36 Comentaris
66544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...
Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Refelxions. 9. 20 de febrer de 2017
- Reflexions, 8. 15 de febrer de 2017
- Reflexions.5. 3 de febrer de 2017
- Reflexions. 7. 8 de febrer de 2017
- Reflexions. 6. 7 de febrer de 2017
- Reflexions. 2. 15 de gener de 2017
- Reflexions. 4. 17 de gener de 2017
- Reflexions. 3. 17 de gener de 2017
- Reflexions.1. 8 de gener de 2017
- El carretó roig.
- Carta oberta a José Antonio Labodeta (amb massa retard) (Xacó de cal Cameta, 10)
- Quatre pinzellades del meu avi, "Victo"
- Potser ja faig salat... (Xacó de cal Cameta. 9)
- Cansament vital. (Xacó de cal Cameta. 8)
- Confesso, professo i acuso. (Xacó de cal Cameta. 7)