Si demà no se m'obre la parpella

Un relat de: prudenci

Si demà no obre la parpella
Dugue-me al poble on vaig sentir
L'amor i la conquerí a ella.
Si demà no se m'obre la parpella
Dugueu-me a Mura
Al cementiri del meu cor
Que sempre ha glatit de sort
Des que la coneguí a ella.

Tanmateix alli m'espera,
Arraulida al seu taúd
Desde fa molts anys, i surt
Uu amor de tomba vella.
L´amor d'una dona bella
Que va donar-me el cor
I que després se m'ha mort
Espernat que vagi amb ella.

Si demà no se m'obre la parpella,
Feu-me un enterrament sencill
A 681 metres del mar,
Vora de la meva llar,
La llar que em donà ella.

No vull ciris ni gentada
no vull amics ni a ningú
vull matí de pedregada
per recordar-me'n de tu.

No vull missa, no vull frare,
ni vull discurs ni vull res
tant sols de terra un pam més
a prop de la meva mare.

Comentaris

  • m'agrada molt[Ofensiu]
    ANEROL | 11-10-2008 | Valoració: 10

    un bon ritme. no sé comentar, nomès que m'agradat llegir-lo

  • No t'havia llegit mai[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-10-2008 | Valoració: 10

    però m'ha agradat fer-ho perquè aquest poema posseeix un ritme i una musicalitat perfectes. Continuaré llegint-te.

  • realment bonic[Ofensiu]
    odi | 03-10-2008

    M'ha agradat molt el teu vers;
    crec que és una manera molt neta de parlar de la mort, de la manera que t'hi refereixes
    I sempre és bonic fer un esment a les mares...elles que sempre ens cuiden i que de vegades ens n'oblidem...

  • Nessa Bentanachs | 04-04-2007

    És un poema moooooolt maco....

  • Amor incondicional[Ofensiu]
    angie | 28-05-2006

    i etern. Una mare és eterna, sempre hi és...
    Una voluntat : retrobar-se en el punt del nou camí, aquella estació on ella segur espera amb un bes als llavis...
    Inevitablement m'ha emocionat...

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: