Or potable

Un relat de: prudenci

Estic sol, es de nit, al laboratori alquimic , ara tot l´espai fa podor pero espero nque haviat olori a Roses. El plomb ja s´ha fos i ara mica en mica, hora en hora, es va calcinant… ara es irisat , ara daurat , ja va essent negre com el carbó i així podré començar l´obra. Tant sols cal mitja hora més i ja tindré a punt el sofre del plomb , per a fer la sal d´or potable, i tot serà acomplert en quant la filtri, purgui disolgui i maduri, però , … oh cel ¡ encara faltan tres dies per a madurar-lo al suau calor de Sol i Lluna!
Això, això, certament m´ha costat molts anys aprendre-ho dia a dia , mes a mes , any rera any, i mira per a on ara , per tres dies em friso… i és que jo ja ho sé fer! El que he tardat anys en aprendre operació per operació ara ho sé fer en tres hores i tres dies
Però encara falta una mica, una estona , potser mitja hora per a tindre el sofre , i una per la sal de l´or, l´or cru i tres dies per a a madurar-lo…. Que greu i que llarc després de trenta anys de intentar-ho!

Mentre, en aquesta estona , he trencat recipients per imprudencia i presses, he posat i m´han caigut a terra bombetes tot i quedant-me a les fosques tant sols amb la llum del fornet que tinc, car no m´hi veia. Sóc cec , sóc mut, es irremeiable, sóc sord i no sento la veu gairebé del Mestre que m´incita més i més a fer l´Obra Bona, i tanmateix ho he desitjat tant…! Quan era petit ja llegia els primers llibres d´alquimia de divulgació general que hi habia, después els que venien en francés importats del pais vehi quan aquí encara no es feien , més tard els espanyols, i jo tamb´-e i col.laboraba, feia traduccions, tenia també una llibreria d´alquimia i pensaba, però Déu meu quina serà la materia primera!? Un dia la vaig trobar , sí la vaig trobar a una gruta , una cova o una mina digues-li com vulguis i ho vaig fer si, sí! Va ésser fácil amb la materia universal i m´ho vaig beure.

Ara ja sóc gran i tinc l´esperit jove, però el cos s´em va envellint de mica en mica i he tornat a la Ciencia del Senyor però ara per a obtindre el rejoveniment total, ja no vull viure més anys en el meu estat precari, i si cal, i si així ell ho volgués en beure m´ho de nou, m´en vaig. No sé on però marxo amb el Mestre. Ara ho faig amb plomb, s´em ha acabat la Materia... pero l´Esperit Universal és a tot arreu, i em faré jove d´esperit i cos, im marxaré.... no sé on, no sé on, pero amb Ell.

Sento l´olor de la fi, crec que ja s´ha calcinat el plomb i tinc el sofre, decanto, coc, reirtero tres vegades i ja està, ja tinc l´or potatable ….. ara tot depen del Sol i de la Lluna i d´Ell durant tres dies,.....fins dilluns, que serà Nit de Nadal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: