Sessió de nit, avui ja és l'últim dia

-Hola!-diu la Llum tancant la porta de casa.
-Bona nit amor meu!-li respon el Pau amb un petó als llavis-què, com ha anat?
-Doncs bé… estic preparant un treball sobre la psicologia…
-Així em podràs psico-analitzar-els dos riuen.
-Jo et puc psico-analitzar sempre que vulguis-li diu ella amb un somriure.
-Què maca que ets, no?-li diu mirant-li els ulls.
-Ja ho sé, i saps per què?
-Diga'm-ho princesa.
-Perquè els teus ulls es reflexen en els meus.

Apaguen la llum. Ella s'abraça a ell i les llàgrimes comencen a ballar pels seus ulls. Li besa el pit. Es posa damunt seu i li mira.
-Què passa?-pregunta el Pau sense saber res.
-Demà agafo un avió cap a Madrid.
-Com?-es riu pensant que és una broma. Veu la cara de la noia i es posa seriós- per què?
-M'han ofert una beca, i he decidit anar-me'n. perdona'm, sisplau!
-Has dit que si? Joder Llum! Per què no m'ho has dit abans?-està furiós. O trist? No pot enfadar-se amb ella. L'ha salvat de caure en un pons sense fons, i ara se'n va.
El Pau pensa. També plora. I somriu. Podria haver set pitjor. Podria haver-lo deixat per un altre… però, i si és una excusa? I si vol fugir d'ell?
-Llum-apenes pot parlar- m'estimes?
-Si, per què?
-Perquè pensava que era una mentida… perdona'm.
L'abraça i la besa- l'agafa la cara i l'acarícia.
Li lleva la roba i la fa seva.
Olora el seu perfum.
Demà tot serà tan diferent.

Les sis del matí. Es lleven. Fan la maleta i agafen el bus.
Ja veuen l'aeroport. Ara entenen per què molta gent diu que és un lloc trist.
Facturen l'equipatge i pugen les escales.
L'agafa la mà i es paren.
-Llum, has de prometre'm que vindràs. Encara que sigui només un dia, però que vindràs, eh?
-T'ho prometo.
-Ets la Llum dels meus ulls.
-I tu la Pau del meu cor.
S'acomiaden amb un petó i un "t'estimo".