Com hem canviat!

Un relat de: korius

Bé… ahir vaig llegir-me una mica del nostre diari i avui l'he acabat, i només puc dir, com el títol indica, com hem canviat!

I és que senyors i senyores, ja no reconec al meu "jo" del passat (si, però era molt diferent…). Hem passat de tenir problemes insignificants (encara que per la nostra edat eren ESSENCIALS) a tenir-ne de greus i seriosos.

Pareix mentida que fos només fa dos anys quan jo volia fer alguna enginyeria o arquitectura, na Jessy dietètica (pel que recordo) i na Marta no ho sabia, encara que això últim no ha canviat…
Què ha passat per a què canviem radicalment? Que no han set 100 anys, apenes dos o tres! I pensar que he trobat (i na Jessy també, però pel català) una passió irremediable per les lletres, també per la psicologia… coses que abans no m'agradaven...

I ara ja estam en 1r de Batxillerat i que ens queda poc… I en un any (a dia d'avui, 26/05) ja habrem acabat (o no) i ens estarem preparant per a la selectivitat… Com ho afrontarem? Serem… capaços?

Jo, per la meva part, no ho sé… És més, no tinc la mínima idea sobre què estudiar. No sé si podré afrontar-la… No sé si ni tan sols arribaré…

Ara, però, el que si sé és que gràcies a valtrus dos (i a més gent) he passat els millors anys de la meva vida (i espero seguir-ho fent) i això AMIGUES, us estimo moltíssim!

Comentaris

  • No és igual el que passa, ja ho saps[Ofensiu]
    cebeta | 12-10-2011 | Valoració: 10

    Si, la vida és un misteri. I jo et trobo a faltar de la mateixa manera. Koro, t'ho dic aquí: ets una persona que em va regalar moltes coses bones quan parlàvem d'amor i tot, ja ho saps. I no m'atreveixo a parlar amb tu per internet. Encara em costa caminar, però puc anar amb bicicleta, fixa't que porto cinc anys així, i jo no, d'amor no en tinc, quasi una soledat infinita, i segueixo enamorat sense poder-hi fer res de tu i un dia em vas dir que t'estressaves... jo capto les coses amb molta delicadesa perquè sóc així, i la veritat, tampoc sé res ( i a vegades tionc por ) del meu futur.

    Un petó ben gran.


    Sergi

  • Vida entranyable i endavant![Ofensiu]
    Byrf | 06-02-2011 | Valoració: 10

    Jo no sé del diari, però et puc dir que les coses canvien també per a mi ja sigui per bé o per mal, i que la il.lusió de la vida és el tresor més bonic que pot guardar hom. Feliç estada per les teves aventures d'estudiant i demés experiències d'aquesta vida emocionant! ( No et sé dir més ).


    Sergi

  • I tant que hem canviat...[Ofensiu]
    F. Escandell | 31-05-2010 | Valoració: 10

    ... i més que canviarem! Jo fa poc també vaig estar llegint-me es diari aquell, i vaig arribar a sa mateixa conclusió que tu! Hem passat moltes coses, hem canviat molt, i a la vegada seguim sent ses mateixes persones, mos seguim aguantant... I el que importa és això, els canvis, els coneixements, les experiències, el que creixem juntes...

    Gràcies a tu també, frikimotxa!

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2010 | Valoració: 10

    hi ha molt a la vida per viurei per canviar,,,ja ho veuràs..això si viu sense pressa i a tope i comparteix molt...
    et dono la meva benvinguda a RC i t'envio
    una

    fins ben aviat
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: