El pre-, l'Extasis, i el post-

Un relat de: korius

Bon dia amics i amigues relataires. He estat pensant com podria escriure aquest relat, havia pensat dividir el relat en tres parts, però la millor manera de dividir-les es contar-ho.
Doncs comencem!

La nit va començar a les set de la tarda. La Jessy i jo vam anar a comprar. Arrivàrem a casa a les nou. Em vaig vestir i a les deu vaig anar a casa seva.
Menjàrem uns trossos de pizza i vam anar al port.

Ara començava l'espectacle! Després de dues hores vam decidir anar al baluart de Santa Llúcia. Quan vàrem arrivar havia gent fent botellón i no era plan de juntar-nos amb ells. Total, que ens vam "automarginar" i vàrem anar a un lloc buit.
Vàrem treure els nostres gots (només ens faltava comprar gots per a dos persones! i encara menys sent estudiants) i les fantes. A continuació la beguda estrella de la nit: El Gin Xoriguer (ja que estem, si hem de beure ho feim amb estil i bevem coses típiques de la nostra terra).
Ens vam servir i vam començar a parlar. Jo li parlava de tu, només de tu. De que em feies i em fas molt feliç. De que ets un amor de persona i que t'estimo de debó. Ella em parlava de la seva vida, tan o més buida que la meva. Jo estava extasiada, perquè tenia l'extasis perfecte; tu.
La Jessy també estava feliç. Parlàvem de les nostres vides, ens rèiem, suspirava per tu, t'imaginava a casa teva i em posava trista, però bevia i tornava a ser feliç.
Amb la tonteria ens beguèrem un altre got. I amb això venia el joc de "jo mai" (però amb coses series, no les típiques de "jo mai he copiat" o per l'estil), i vam beure ja a la primera, la de "jo mai m'he enamorat d'una persona sense conèixer-la", la veritat és que ens hauríem d'haver begut tota la beguda del món.
Acabàrem el nostre macro mini botellón. Macro perquè havia bastant beguda i mini perquè érem només les dos.
En aquells moments jo estava bé, però na Jessy estava un poquet borratxa… encara que quan vam baixar al port les dos estàvem igual… i ella no havia canviat d'estat. Anàvem de la mà ja que sino no ens aguantaríem.
Vam entrar a un pub amb música molongui (perquè clar… a nosaltres no ens mola la música cani i obviament no aniríem a un lloc on només posen aquesta música). Vàrem estar una estona, que ara mateix no sé quant va ser, i vam anar cap a casa. No sé com vaig arrivar, apenes podia caminar i se'm van caure les claus quan vaig entrar.

I avui, estic de resaca. M'he llevat i quasi em caic. M'he mirat de dalt a baix, i havia una cosa que no em cuadrava. Tenia els peus nets, però dos dits estaven bruts. He pensat dos possibles hipótesis; que m'haguès caigut d'alguna manera fent contorsionisme, o que m'haguès caigut intentant fer un pas del Mickael Jackson.
M'estava morint de gana així que he anat a la cuina. La meva mare estava i sort que s'ha anat. Pocs minuts després d'un típic "estás hecha polvo" he mitg vomitat. No ho he fet del tot i ho he hagut de netejar amb el meu pijama. Estava pitjor que abans (la pudor del pub i l'olor del vomitat fan una combinacció irresistible).Per a llevar-me el mal gust m'he begut un litre d'aigua.
I finalment, m'he anat al bany. Després de veure'm una ferida mai vista a la panxa, m'he dutxat.

I per què he contat això? Molt fàcil: Estar enamorada i estimar-te, tenir una bona amiga, escoltar bona música, tenir unes vistes agradables i disfrutar de l'ambient són sensacions increïbles que no es poden canviar per res del món, encara que després haguem de sofrir dolors de cap amb mal de panxa i vomitera.

Comentaris

  • Passar-s'ho bé[Ofensiu]
    cebeta | 09-09-2009 | Valoració: 10

    Us ho devíeu passar bé, doncs. Jo porto esperant un llarg temps per tornar a sortir i així van passant els dies, fins que arribi el moment.
    Em pregunto per què no us vau afegir al gran botellón, però no ho sé, potser us va valer més la pena fer-lo vosaltres dues soles.

    Bé, de tota manera el que importa de debò és passar-s'ho bé i saber escollir, i pel que veig ho fas com tu vols.


    Sergi

  • F. Escandell | 07-09-2009 | Valoració: 10

    Bona nit, sí senyora... Però t'ha faltat contar que vaig anar a beure aigua tota emocionada i em vaig equivocar de botella... T_T

    M'encanta això de que ens hauríem d'haver begut totes ses botelles del món... Deu meu, tens raó... I sobretot jo... Hauria de deixar tot es planeta sec... xDD


    Una besada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: