Sense

Perquè has fet que hi caiguès?
Em llevo cada matí pensant en tu,
volent-te abraçar, mirar-te als ulls...
I suspiro, i el meu sospir
omple el silenci que em deixes.
Carícies perdudes s'escapen al temps
i moren al no trobar-te.
Quant fa que no ens mirem als ulls?
I cada paraula que no em dius
cava més fons en mi;
forada allò impenetrable.
El dolor cau en forma de pluja;
per la finestra, sobre el meu braç.
Et sento en cada batec
mentres observo com t'allunyes:
de debó és el que vols?
No vull vida sense tu...
No la puc viure...