-Jugant amb foc- Capítol III. El contracte

Encara li ressonaven al cap aquelles paraules: « …ressuscitem a Sarah Bowes Tepes… ». Tot just s'havia fet a la idea durant aquella nit de bars i ara es veia el matí següent pensant que podria tornar-la a abraçar…
- Primer t'he d'advertir d'algunes coses, ja que m'hi obliguen perquè el tracte sigui vàlid. T'oferim un pacte amb el Diable, no un simple contracte ni res a veure amb el que estàs acostumat a veure. Aporta uns beneficis que et costaran un preu, i hauràs de decidir si estàs disposat a pagar-lo. Tot el que està especificat en ell no pot evitar-se o no complir-se un cop estigui signat. És a dir, estaràs firmant el teu destí. El que llegiràs en aquests papers et passarà un cop hi hagis estat d'acord i no podràs fer res per evitar-ho encara que t'ho repensis. Tot i això, vols seguir endavant, pobre mortal?
Vacil.là abans de respondre.
- Sí, vull seguir endavant.
- Molt bé doncs. Llavors acosta`t, que no et puc fer pas mal. Si te'n fes ves a saber a qui donarien aquesta feina... - Es va acostar a seure al sofà, tot i que no li va agradar l'idea. El dimoni va moure la cua per fer-li lloc i al fer-ho gairebé incendia els lliris de la taula.
La temperatura que envoltava la bèstia va ajudar a que la gota de suor que començava a regalimar-li el front degut als nervis acabés de caure cara avall.
- Com t'he dit, podem fer que Sarah ressusciti i torni al vostre món. Però com també saps nosaltres també hem de sortir beneficiats del tracte.
Llavors va posar els papers sobre la taula i va llegir-ne el més important.
- Segons el contracte que et proposem Sarah Bowes Tepes ha de tornar a la vida justament 72 hores desprès que aquest sigui firmat amb la teva sang. Apareixerà nua en un lloc que no t'és permès saber sense recordar cap detall de la seva vida: ni el seu nom, ni on vivia, ni res del relacionat amb tu o amb qualssevol altra persona. Serà com si tornés a néixer, però amb el cos amb el qual va morir.
- Així no em coneixerà quan torni...- va pensar ell. Però havia de deixar que el dimoni acabés de parlar.
- Això sí; com diu el següent paràgraf referit a la part que t'interessa, Sarah sentirà el dia que et vegi que l'hi ets familiar. Quan et miri als ulls, sabrà que ha vist aquells ulls algun altre cop. Això suposarà un greu problema per tu.
Com podia suposar-li un gran problema? Era l'excepció perfecta per a aquell contracte i ara que l'hi havia dit i aclarat encara estava més segur de que volia fer-ho. Però, com solia passar-li, havia de deixar que el dimoni acabés de parlar.
- No podràs dir-li a Sarah qui ets en realitat ni de què et coneix. No podràs refer cap record del que heu viscut. Hauràs de tornar a forjar nous records. Ella mai podrà saber què vas fer o què no vas fer per ella en el passat, perquè la seva vida començarà en el moment que aparegui de nou entre vosaltres.
Ara entenia perfectament aquell comentari.
Res del que havia viscut al costat de Sarah no tenia sentit a partir del moment que signés el pacte. Tots els records que tenia dins el cor no podrien sortir-ne mai. Encara que ella li digués que li sonava la seva veu, no li podria donar la vertadera explicació. Només de pensar-hi perdia de vista la realitat...
- Continua, siusplau - va dir-li a la criatura fent el cor fort.
- A canvi, com destaca la pàgina següent - i girà la pàgina - des de l'Infern et demanem que firmis el contracte perquè es pugui donar el que demanem en ell. Només un mortal pot otorgar-nos la concessió que demanem ja que només els afecta a ells.
Aquelles paraules van fer-li una mica de por ja que veia més responsabilitat de la que s'imaginava. Al principi pensava que seria més fàcil. Què il.lús, ara pensava.
- Com podràs llegir en aquestes línies - va dir senyalant un parell de paràgrafs - la teva firma en aquest contracte permetrà enviar onze ànimes humanes no jutjades encara directament cap a les profunditats de l'Inframón per passar allà l'eternitat, castigades per crims que potser ni estaven destinats a cometre.
El somriure del visitant, assegut encara al seu costat i parlant d'allò com qui parla de vendre accions, va transmetre-li una mala sensació i la inseguretat que fugí al sentir el nom de Sarah va tornar a envair-lo. Tot d'una la decisió era més complicada i la situació es posava cada vegada més enmig de la balança. Ara ja no tenia tan clar qui sortia guanyant si firmava finalment aquells papers.