-Jugant amb foc- Capítol II. Negocis amb els de baix

Va creure al veure'l que eren res més que efectes del lamentable estat amb el que se n'havia anat a dormir i amb el que encara seguia, però desprès de frotar-se els ulls per tercera vegada i veure que aquella silueta seguia allà asseguda va reaccionar emmudint-se i fent unes passes enrera.
Va començar a tartamudejar just quan el convidat sorpresa va obrir la boca per dir-li:
- No t'espantessis pas! No n'has vist mai cap, d'home de negocis?
Aquell hoste matutí era una criatura de l'inframón, un dimoni de pell vermella i ulls encara més rojos que vestia una americana negra a conjunt amb els pantalons i una corbata del mateix color que la sang. Lluïa unes enllustrades sabates que enlluernarien els ulls de qualssevol si no fos per la constant flama que desprenia la seva cua. La vestimenta era, com podeu apreciar, la pròpia d'un cavaller de pell humana, però la seva condició de bèstia fantàstica procedent de les profunditats de l'Infern no permetien aquesta interpretació en els seus encara ressacosos ulls.
- Què ets? Què hi fas aquí? - va preguntar encara que ja sabia la resposta a la primera pregunta.
No semblava que l'hi hagués agradat que parlés sense deixar-se presentar abans.
- Aquest cop passa, però el proper no em parlis si no t'he dirigit abans la paraula - li contestà amb una veu no tant amigable com la del principi, responent així a les seves sospites. - Sóc un dimoni destinat pels d'allà baix a feines de Relacions Humanes. En altres paraules, estic aquí per parlar amb tu i arribar a un acord, amic meu.
Entre que la por no havia fugit i que aquell "amic meu" sonava a negocis bruts, li va venir una esgarrifança que va recórrer el seu cos de cap a peus. Devia estar somiant encara, pensava.
- Pots seure, que n'hi ha per estona.
Va fer-li cas tot i que no ho va fer al sofà, al seu costat, sinó en una cadira a l'altra banda de l'habitació. Encara no s'ho podia creure.
- Vinc a fer-te una proposta acceptada i votada pel Tribunal Major de l'Infern i firmada pel mateix Satanàs amb la seva pròpia sang. Aquesta mateixa nit ens ha arribat la notícia de la mort de Sarah Bowes Tepes.
Aquelles paraules l'haguessin fet llevar de la cadira si no fos que parlava amb qui parlava.
- Poc desprès d'aquesta notícia la Tropa d'Espietes ha baixat informació sobre el succès d'ahir al vespre i es veu que ets un dels afectats per la seva mort. Així que m'han enviat aquí per informar-te i arribar a un acord.
I es clar que era un dels afectats! La Sarah era molt més que una amiga o una companya de feina... Però, malauradament aquell vespre...
En els seus pensaments hagués enviat el dimoni o el que allò fos a pastar fang, però volia saber què tenia a veure un suposat Tribunal Major i un possible acord amb Sa Maldat Suprema amb la simple mort d'una mortal com Sarah. Encara assegut, va esperar que el dimoni parlés.
- Tota aquesta paperassa que porto no es més que el contracte que hauràs de firmar si vols que ressuscitem a Sarah Bowes Tepes.
Va deixar la ment en blanc durant un segon. Al sentir aquelles paraules va quedar-se perplex i no podia pensar en res. Sonava tot tant estrany... Però si estava parlant un divendres al matí amb un dimoni, perquè no es podria resusscitar a algú?, va pensar.
Mirant al dimoni a la cara i amb una expressió de seguretat va atrevir-se a deixar anar:
- Parlem-ne, doncs.