Bru des de dins

Sols seguint d'esma el camí
no m'atemorirà el demà;
les fulles que al octubre cauen
s'han d'atrapar amb la mà.

Mou, siusplau, el cabell com les ones
perquè naufragui el meu veler,
un cop més acaricia'm;
fes-ho i m'esberlaré.


ALBICANT

Sucre escampat per sobre el llibre
encara que en els llavis regust a mel;
ella encara espera pacient
i, al bufec del vent,
el fulard en l'aire voleia
al ritme que marquen les ones.

Passant vora el far bones estones
la calma deriva en boirina
que, trencada per la nivia gavina,
enterra un vell concepte d'amor:
format de cotò fluix el seu cor
però pur, sense cap rencor.


ATZABEJA

Papallones negres volen de nit
esquivant les gotes de pluja,
fines, caient a les afores.
Continu passar de silenci i hores
mentre, com cada dia, plores.

Llàgrimes gràcils de tinta
que cauen sobre el paper
marquen avui només una història
mentre escriuen un destí proper.

Roses fosques damunt la taula
vistes a través del vidre brut;
carbó cremant dins la foguera encesa
per llençar-hi tots els errors
que remeiar no hem sabut.