-Jugant amb foc- Capítol V. Sang per sang

La cara de Baalial continuava reflectint el desacord que sentia amb la decisió que havia pres. Fins i tot s'atreviria a dir que li veia sortir foc pels queixals, literalment. Però seguidament va succeir una cosa que no s'esperava: en comptes de cridar i llançar aquell desacord cap a ell, el que va fer va ser asserenar-se tot d'una amb un esbufec ( diria que fins i tot li sortí fum de la boca ) mentre l'aspecte ferotge desapareixia en la cara del dimoni. Tot seguit va dir: - D'acord doncs, no perdré més el temps. M'ha quedat clara la teva resposta.
Era l'última reacció que s'esperava i per això va quedar tant sobtat. No s'ho acabava de creure i mentre Baalial plegava els papers de sobre la taula va preguntar-li: - I ja està? Estic rebutjant l'oferta de Sa Maldat Suprema i ja està tot dit? Segur que no hi ha cap problema en que no vulgui fer-ho?
- Suposo que no deus ser l'únic humà que ha perdut a una persona estimada i voldria tornar-la a veure - va dir el dimoni -. En aquest món hi ha tanta gent corrupta que no ens costarà trobar altres persones. A més a més, crec que no has meditat suficientment sobre tot el que t'he explicat. Hi ha algun detall que se't passa de llarg... Però que hi farem, pitjor per tu...
Hauria preferit no haver fet la següent pregunta si abans n'hagués sabut la resposta.
- I es pot saber quin és, aquest detall?
- Ha arribat un representant de l'Infern a casa teva a oferir-te un tracte d'intercanvi d'ànimes. Unes de les teves per una de les nostres.

No hi havia caigut. Havia estat parlant d'aquell tema tot el matí i no havia pensat en la cosa més bàsica del tracte. L'ànima de Sarah es trobava perduda entre d'altres a les profunditats de l'Infern.
Va pensar en el perquè d'aquell fet, però no el trobava ja que havia conegut a Sarah fa només tres anys i no en sabia res de la seva vida. L'únic que sabia era que abans de creure en l'Infern pensava que era un lloc esgarrifant i horripilant, on les ànimes eren tractades segons els pecats que havien comès a la Terra. I ara que hi creia pensava que devia ser un lloc mol pitjor del que s'imaginava, i no podia fer-se a la idea de que Sarah hagués hagut d'anar-hi a parar... Pensant en ella es moria de ganes d'abraçar-la...
El silenci de l'habitació va quedar trencat quan Baalial va llevar-se del sofà tot dient: - Doncs ara, si em disculpes, tinc altres assumptes per atendre. No et recomanaria que en parlessis amb ningú, d'això, si no vols acabar tancat en algun hospital d'aquests on poseu camises de força a alguns d'aquells humans que em cauen més bé. De fet desprès com una nit com la passada no tindràs cap tipus de credibilitat i...
- Fem-ho - va tallar-lo ell.
El dimoni va fer una rialla amb les comissures que no va poder advertir.
- M'ho he repensat, Baalial. Estic disposat a firmar el contracte.
- Quin canvi d'opinió més sobtat, amic. Ara resulta que t'ho has pensat millor. Però no em tornis a espantar d'aquesta manera. Sincerament, sabia que podia comptar amb tu.
De cop i volta totes aquelles ànimes desgraciades no tenien cap mena d'importància dins la seva ment; la ràpida decisió que va haver de prendre es va veure accelerada pel simple fet de treure a Sarah de les profunditats d'aquell lloc tan indigne per ella. No es mereixia estar ni un minut més entre aquelles ànimes podrides i corruptes. L'havia de treure d'allí com fos. A més a més, ningú el jutjaria per aquell fet ja que ningú en tenia constància. Ni tan sols havia de moure's per fer el que li demanaven; només havia de cercar onze persones vàlides pel tracte. Podien ser ànimes de vagabund, o de persones velles o fins i tot de terroristes. Es veia capaç de fer allò per treure a Sarah d'aquell lloc.
El dimoni va tornar a estendre els papers sobre la taula mentre seia de nou al sofà, que sorprenentment estava intacte. Va agafar directament l'última pàgina on s'hi veia el clar espai on havia d'anar la firma. Li va acostar. Tot seguit va dur la mà a la butxaca i en va treure un estoig quadrat de color negre amb una pedra vermella brillant al centre i el va obrir. Dins hi havia una ploma estilogràfica, de formes esveltes i feta anòmalament de cristall d'un color escarlata. A la part posterior, però, semblava dur una mena d'agulla.
Baalial va treure-la de l'estoig i va oferir-li mentre deia: - Aquesta és la ploma amb que has de firmar el contracte. Com pots recordar ho has de fer amb la teva pròpia sang, així que ja pots imaginar quina funció té l'agulla que veus que té la ploma. Has de punxar-te el dit índex amb ella, i quan vegis que la sang ha entrat per l'agulla dins el dipòsit de la ploma podràs escriure el teu nom al contracte.
Va voler llegir les últimes línies abans de signar-lo:

<< El document present respecta totes les lleis d'Interrelació CHA (Caelum-Hominum-Abyssus) i ha estat aprovat pel Tribunal Major de l'Infern en la reunió directiva número dos milions set-cents quaranta-dos mil vint-i-cinc. Un cop signat per l'interessat la còpia d'aquests romandrà als Arxius de l'edifici d'Administració de la comissió de Relacions Humanes.

Sa Majestat Satanàs,
Rei dels Inferns L'interessat

שטן

Relacions Humanes, 4 de juny de 2005 >>


Seguidament va agafar amb fermesa la ploma i va punxar-se sense vacil.lar la punta del dit índex. No va sentir cap mena de dolor. Al veure que la sang ja havia omplert la càmara de la ploma va treure l'agulla de la petita ferida i la va girar, disposant-se a firmar. Anava acostant a poc a poc la punta de la ploma cap al paper. El cor li anava a cent per hora mentre la ploma tocava el full i començava a perfilar-se la primera lletra. Anava ràpid i lent alhora, demostrant destresa i harmonia, mentre escrivia al lloc corresponent el seu nom:

<>