-Jugant amb foc- Capítol IV. Onze ànimes

Llavors va començar a donar voltes a la idea que se li acabava de proposar: qui era ell per a condemnar onze persones a morir? Només per tornar a tenir a Sarah havia de enviar aquelles persones a les profunditats d'aquell món que els humans més temen? No parava de fer-se preguntes, per això va atrevir-se a parlar al seu visitant.
- I perquè voleu amb tanta fervor aquestes onze ànimes?
Va tenir por que la resposta fos com l'anterior però la serietat del tema va fer que el dimoni respongués els seus dubtes sense fer cap altre comentari: - Jo només sóc de Relacions Humanes, ja t'ho he dit. Sóc l'encarregat de venir a parlar amb tu del que em donen des d'Administració i que arriba del Tribunal i, per extensió, de les decisions de Sa Excel·lència. De totes maneres, pensa que l'Infern és el lloc dedicat a fer pagar les ànimes per tots els pecats que han comès mentre tenien un cos carnal del que gaudir. Es podria dir que treballem per això. A l'Inframón ens hi dediquem, a castigar ànimes. I per nosaltres són valuoses com per un joier ho són les seves joies. Diríem que ens podem permetre tornar una ànima al món humà si a canvi d'això n'obtenim onze. Per un joier seria bo guanyar deu maragdes fent un tracte, no creus?
Semblava raonable i fins i tot va oblidar que parlava amb un ésser monstruós i de cua flamejant. De tant en tant rellegia aquelles lletres punxegudes dels paràgrafs esmentats. Llavors, el dimoni va continuar: - Cal que et parli ara sobre aquestes desgraciades onze ànimes. Han de complir certes condicions inamovibles:

Primer. Cada ànima s'ha de trobar en perfecte estat. L'ànima, quan l'humà mor i és enviada a que la jutgin, reflexa allò que ha viscut en el cos. Per tant, això significa que les persones assenyalades no poden patir cap malaltia ni lesió greu.
Segon. L'edat de l'ànima és indiferent.
Tercer. Les ànimes no tenen sexe; per tant, la persona que la contingui pot ser tant home com dona.
Quart. Totes onze han de migrar del cos a la vegada perquè l'intercanvi sigui vàlid.
Cinquè. Les persones condemnades han de guardar relació entre elles de dos en dos, de manera que s'estableixi una cadena de coneguts. Únicament es poden conèixer en parelles.
I sisè i més important, és summament essencial que totes les ànimes hagin sofert la pèrdua d'una persona estimada.

No acabava d'entendre el perquè d'aquelles condicions. De totes maneres l'hi era ben bé indiferent, ja que ara es replantejava seriosament el tracte. Tot allò s'havia convertit en una pilota que cada vegada es feia més i més grossa dins la seva ment. Feia com si revisés el contracte mentre pensava en el que suposava aquella fantasia inversemblant.
En el fons del cor sabia que estava disposat a fer el que fos per Sarah, però totes aquelles condicions havien fet que, alhora que es prenia el cas amb la importància que en realitat tenia ( cosa que no havia permès fins llavors l'alcohol que li restava a la sang i els nervis de la situació ), veia la poca viabilitat de l'assumpte. Mentre ho feia escoltava el dimoni: - Com veus entre les condicions hi ha facilitats pel que fa a la tria de les ànimes. I volem que sàpigues que farem tot el que es trobi en les nostres mans i puguem fer sense desobeir cap llei d'Interconvivència Caelum-Hominum-Abyssus per tal de fer el procés de selecció més fàcil. De tota manera, com diu el següent paràgraf en el penúltim full del contracte, encara no cal que les escullis avui sinó que cada dia et faré una visita per veure a qui has escollit. Així, a partir de demà, els onze dies posteriors passaré a veure't perquè em diguis un nom per adherir-lo a la llista.
Com que veig que ens veurem sovint i la nostra relació serà més estreta ( va fer una petita rialla ) em presentaré: em dic Baalial. A partir d'ara pots parlar-me amb menys cautela, encara que no amb menys respecte.
Mai havia conegut un dimoni així que no sabia com reaccionar. Van restar uns minuts en silenci i els va aprofitar per acabar de decidir-se. Estava jugant amb ànimes de persones que ni tan sols coneixia. Havia de matar literalment onze humans sense embrutar-se les mans de sang, però si el cor d'una taca negra i indeleble. Finalment, trencà el silenci:
- Mira, Baalial... he estat pensant tot el que m'has dit fins ara i no es que dubti de tot això ( no ho podria fer quan he vist amb els meus propis ulls com gairebé la cua d'un dimoni pren foc un dels meus lliris ) ni de les capacitats de Vostra Excel·lència, sinó que he reconsiderat el tracte i em sembla que no acabo d'estar disposat a pagar aquest preu que em demaneu per ressuscitar a Sarah... Segur que hi ha persones que es troben disposades a signar aquest contracte... Però no m'acaba d'interessar la idea... Ho sento...
Al acabar de dir aquestes paraules i desviar la vista que dirigia a terra cap al dimoni, que fins ara no havia obert la boca, va espantar-se en veure l'expressió de la bèstia. Semblava que els ulls li cremessin per dins i el color de la pell va accentuar la tonalitat sagnant, que juntament amb l'avivada flama de la cua donaven al fins ara mínimament pacífic visitant un aspecte més ferotge. Llavors va ser quan va comprendre que potser no havia fet una bona elecció; és més, semblava que les paraules que havia pronunciat no havien acabat d'agradar al representant que l'Infern enviava a casa seva...