Sembrar amb dolços mots una nova collita

M'ha captivat el títol i després, vers a vers, la resta del poema...

(abans de començar, prego disculpes pels errors ortografics)

Aquest relat m'ha fet sentir una mica més viu. m'ha despertat. hi és tard ja..

Sol dir que m'ha agradat molt, que m'ha creat(no provocat) un benestar interior, i no crec que sigui necessari analitzar el poema, ni la forma de redactar, ni res de res.. per saber que aquest poema és profund (peró molt) , i felicitarte per part meva, Laura.
ara vaig a buscar més relats teus. xD

T'he llegit pel títol. M'ha agradat molt. I m'he anat sorprenent mentre llegia el poema...
Que m'ha encantat. Ara me'l llegiré unes quantes vegades. Així com faig sempre, i tot seguit buscaré més coses teves.
M'ha agradat haver-te descobert. Un petó.

I només tens 14 anys!!? Molt bé. Ja tens unes obretes publicades. Ja has fet bona feina. Ja pots estar contenta. Vaig a llegir altres relats teus. Bona sort tramuntana!!

Molt guapo!!

De tant en tant em passo a veure-us, ... i passo, miro, observo, i em delecteixo uns instants de vós. Mmm, ... m'emporto aquesta sembra per extreure'n l'essència i tornaré, ... a veure com serà la collita.

OhCapità,
trontollat per la tramultana.

De tant en tant em passo a veure-us, ... i passo, miro, observo, i em delecteixo uns instants de vós. Mmm, ... m'emporto aquesta sembra per extreure'n l'essència i tornaré, ... a veure com serà la collita.

OhCapità,
trontollat per la tramultana.

el títol m'ha embriagat perquè no hi ha metàfora més bonica per a l'esperança.
qui pogués sentir aquests mots xiuxiuejats a cau d'orella quan la boira i el fred es posen sobre els camps de la pròpia vida fent creure que la terra és erma i no hi pot créixer res.

les paraules són la millor llavor per a un desig, són la terra adobada del cor per acollir un anhel, són també la millor aigua i la millor sal per a les arrels d'un somni, són el sol que escalfarà les fulles i al que l'arbre voldrà arribar,...

si tot això va banyat per un vent de tramuntana que ha omplert la seva força de la teva dolçor i tendresa... sembra amb dolços mots una nova collita, una nova esperança, un nou somni, una nova utopia, un nou món..., i quan vingui el temps de la sega, ompliràs les mans i els braços de tot l'Amor que hagis sembrat.

un petó molt gran! felicitats pel relat i moltes gràcies per l'esperança que aquest matí has sembrat en mi!

Laura,
El títol a més de dolç és prometedor.
Diposites esperances en el present per recollir, més endavant, el fruit del teu esforç.
En aquest cas d'una passió expressada amb molta claredat i, especificant que no deixaràs pedres en el camí.

No és un joc, és un lliurament pràcticament absolut.
I parles amb fermesa:
Potser plou, com ha dit l'home del temps,
o potser fa bo, com dic jo.

I després ets molt explícita: amb la masia aïllada, i l'olor (vols dir que volies fer servir aquesta paraula?).

Bé, en tot cas ets una déu de poesia, això és gairebé innegable.

Enhorabona Tramuntana!

*

L'Ametlla de Casserres, Catalunya.

que xulo!!! que maco!!! quina sensibilitat!!! que ambiciós!!! que barroc!!! que humit!! que fantàstic....faci bo o no!!!

gràcies

per cer la teva foto és més xula que la meva...je je