Segon relat

He realitzat més d'un relat he contat la meva realitat m'he presentat, he contat la vida dels meus amics i fins i tot n'he inventada alguna, però lo que no soc capaç de fer es allargar més una história de dues línies o una poesia sense sortida. "Josep..." no sabría seguir, no podría seguir no se com explicar el que sent estic estancada, a un món ple d'hipocresia i de sentiments incompresos. No m'agrada la meva vida no puc evitar-ho perquè encara no tenc l'edat però de que serviria tamateix.
No puc dir ni una sola paraula gairebé no puc ni escriure amb aquest ordinador per què tenc por de que les llàgrimes que rebossen els meus ulls puguin espenyar-lo, però més por tenc de que l'aventura de viure no sigui per jo una dita.
Fa uns mesos volia ser lliure i ara pens que com més fermada estigui millor, així no em descontrolo i segur que no faig locures.
L'altre día la meva millor amiga es repinyava amb una pedra lo més punxeguda posible les munyeques a l'altura de les venes, se les volia tallar per què el noi al que estima la havía deixada. Jo he de ser forta em nego rotundament a arribar en es punt d'arriesgar la meva vida per un noi del cual a lo millor no es el meu príncep blau. Mai pensava que l'amor pogués arribar tan enfora però ara que me n'adono vull fugir d'aquesta vida i ja que no puc no em vull quedar sola.