FRAN

La vida es la pèrdua de la memoria,
la vida no pasa desapercebuda
diuen que només son dos dies
deuen ser interminables
ja que en meva no hi ha hores
nomes segles i segles sense amor
segles que pasen en remor
de que ja mai tornara el temor
de que no puguis tornar a estimar
estimar de veritat i amb el cor
no un amor de quinze anys
no un amor passatger
nomes un viatge per la vida
la nova que te espera
i encara que no hagis nascut
jo et diria que ja et sentu
plores com l'infant del costat
a la fi tots plorau igual
¿Et falten pèls i dents?
ja creixeran, no voldras ser com jo.

Avui ho he sabut
avui a la fi
has nascut
gran com havia de ser
grassonet i menudet
ha nascut el meu cosinet.