el meu viage

A vegades sentu que ningú m'escolta, però jo seguesc pensant que aquell dia va ser el millor de la meva curta vida, no per que estigues amb els meus amics ni per què realment me n'adonés de quins eren realment els meus amics sinò per què aquell dia va ser especial.
Tamateix un día comproves que realment vertaders amics només n'hi ha un i si tens molta sort dos o tres, però us puc assegurar que no hi ha res més emocionant que pasar un parell de díes sabent que estas amb els teus amics vertaders.
La historia va començar a un poblet de Mallorca a on jo visc amb la meva família, em trobaba avorrida i sobretot molt cansada, duia set mesos fent feina de camarera al cul del món i als matins m'havia d'aixecar prest per anar a l'institut. Gairebé no em quedaba temps per anar a voltar amb la gent que més m'imporatba els meus amics.
La Sofía un matí, just una setmana després d'haver acabat l'escola, em va proposar fer un viatge, el viatge de la nostra vida, aquell que canviaría les nostres vides per sempre.
Vam anar a l'aeroport, corríem pels passadisos, ens havíem enredat i arribavem una mica tard, però gracies a deu, l'avió encara no havía partit.
-"El vuelo 3874 con destino a París esta a punto de embarcar, porfavor...- vam sentir just quan arribavem a la porta d'embarcatge, vam donar els nostres passatges i vam pujar.
Una vegada segudes als seints de l'avió de segona classe vam descansar de la correguda que ens haviem pegat. El viatge va ser normal, sense incidents, i gairebé sense interrupcions, renou no es sentía més que el de un home ja major que intentaba fer callar al que pareixia el seu nèt.
Una vegada a l'hotel vam deixar les maletes i ens vam anar directament cap a la piscina, va ser el primer i únic error que vam cometre. Una vegada allá va venir la policía, van registrar a tota la gent que hi havia i només va ser a jo que em van trobar vint grams de coca. Em varen dur tot d'una cap a la comissaría més propera. La Sofía va moure cel i terra per teure-me d'allà. Després d'aconseguir-ho vam tornar cap a Mallorca però encara que tant ella com jo sabiem que allò no era meu em vaig adonar que verdaderament és la meva gran amiga.
A vegades encara ens demanam de qui era realment la coca pero mai ho sabrem