Secrets íntims

Un relat de: Marta Palomeras Ferran
Davant del mirall, fa aquell gest per arreglar-se els cabells. Es renta les mans i mira el rellotge. Falten cinc minuts. Ara sí, pot sonar el timbre en qualsevol moment. S’asseu a la cadira i consulta l’agenda. Sí, sí. Han quedat a les onze. Es planta altre cop davant del mirall, torna a fer aquell gest per arreglar-se els cabells i es torna a rentar les mans. Mentrestant, es pregunta si portarà els bòxers negres de l’última vegada. Si fos ell qui em toqués a mi, jo no podria dissimular l’erecció. Quina temprança, el xaval! Ding-dong. Hòstia, quin cangueli. Camí cap a la porta, pensa que és ben burro de pensar això de la temprança. L’altre ve a visitar-se. I punt. El convida a passar. Li demana com estàs i intenta dissimular el neguit quan, amb una serenitat i un desinterès forçats, li diu ja et pots treure la roba.

Sent la mirada de l’altre sobre seu mentre es despulla. Es recorda que l’observa purament per professió, però no pot evitar sentir-se cohibit i inquiet per aquells ulls que ara es deuen fixar en la fisiologia de les seves corbes i la desviació de la columna. S’ha posat uns bòxers taronges, més atrevits que els negres. Li agradaria que l’altre s’adonés del canvi encara que una veu traïdora li anuncia que no, que l’altre du bata blanca i només treballa. No li ha explicat mai que fa una hora de trajecte per visitar-s’hi. No és que noti cap millora substancial a l’esquena sinó que, simplement, ningú no l’ha tocat mai d’aquella manera. Ara ve el moment de concentrar-se en el membre. Mai no hauria pensat que agrairia la disfunció erèctil que fa uns mesos que arrossega i que, fidel, li guarda el secret de l’interès íntim de la seva pell envers l’habilitat d’aquelles mans tan fines que combinen una correlació perfecta de gestos bruscos i delicats. Unes mans que el toquen a canvi de diners i perquè és la seva feina. Tan de bo que, durant una hora, aquelles mans s’oblidessin del compromís professional que les empara i compartissin el mateix desig que la seva pell.

Comentaris

  • Entre el taronja i el negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    Mira quin relat més trempat! Escrit amb una quotidianitat i espontaneitat fantástica. I frescor. A veure com acabaran aquest parell! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Final no feliç.[Ofensiu]
    Nil | 20-02-2018 | Valoració: 10

    Em sento super identificat amb el personatge. Perquè aquesta situació li he viscut moltes vegades i en alguna, precisament, no ha acabat pas com enel teu relat...

  • Enginy[Ofensiu]
    Canela fina | 16-02-2018 | Valoració: 9

    Un relat amb molt d'enginy, ben vista la dualitat de visions sobre el mateix moment. M'agrada :)

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: