Efectes d'artista... O no.

Un relat de: Marta Palomeras Ferran
Es prepara una copa de vi negre. Fa un glop i comença a treballar. Les formes d’un nou ésser se li construeixen entre els palmells de les mans, i gaudeix amb plaer d’aquesta fantàstica sensació. Cada petit gest, cada subtilitat dibuixada amb els dits significa una nova forma, i cada nova forma -per insignificant que sigui-, repercuteix en tota la peça. Agafa la copa de vi. Beu i treballa. Ara sí. La seva estimada figura de fang ja té cap i pit. A dins el cap, un cervell per pensar. A dins el pit, un cor que batega i on s’hi gesten tot de nous sentiments. Agafa l’ampolla i es torna a omplir la copa. La desinhibició li fa veure les coses diferents. Necessita un escuradents. L’agafa d’un calaix. Amb la punta, i amb cura de no punxar-li les galtes, perfila la forma de dos ulls molt curiosos. Això gairebé ja està.

***

Té les mans molt fines. Em toca amb delicadesa i amb gestos atrevits, orgullosa. No es cansa de mirar-me. Sempre treballa amb una copa de vi negre al costat i una ampolla que es buida a mesura que sóc més jo. Té els dits llargs i prims, els mou de pressa. Cada vegada que em mira sento una batzegada a dins el pit. Això gairebé ja està. A mi també m’agradaria dir alguna cosa, però no puc. No sé si em pensa fer boca. Tampoc no tinc genitals, encara. Millor. El descontrol podria ser total. Sento que no hauria de sentir res del que sento, que tot aquest món de pensaments i sensacions a mi no em pertoca. Vinga, petit. S’incorpora. M’acarona amb tendresa. Primer amb una mà i després amb l’altra.
Es treu el jersei i m’ensenya una brusa molt llarga, una mica transparent. Em mira l’entrecuix. Amb un tros de fang generós em perfila un membre considerable i el frega amb deliri, com per acabar-hi de donar la forma exacta. No puc evitar una erecció i ella esclata a riure, com si no se sorprengués. Agafa la copa de vi i beu. Es pensa que la sensibilitat del meu membre ha estat només una broma, una simple conseqüència dels efectes de l’alcohol.


Comentaris

  • Pinotxo.[Ofensiu]
    Nil | 23-01-2019 | Valoració: 10

    Qui no ha sentit històries de coven on monges principiants eren posesses pel diable en persona mentre eren al llit? I al final resulta que eren elles mateixes, que canalitzaven el seu apetit sexual tot estripant-se elles mateixes l'habit que duien, en fi que no hi havia cap dimoni a la vista, sinó un fort dessig de copular. Jo he fet de model nu i alhora de dibuixar-me m'he trobat de tot... artistes castradors que me l'han feta més xicarrona del que és o artistes libidinosos que me l'han dibuixada més grossa encara del que es veu... En cadascú vol veure allò que vol o desitja. El teu relat, m'ha estranyat que no hagi estat comentat encara..., Perquè és molt original i interessant des de el punt de vista psicològic . El fet de que una figura de fang vagi prenent vida a mida que va afaiçonant-se és molt captivador. De fet, hi ha un moment que hom dubta de qui és qui, l'humà i la figura!. I en quan a la cirereta que corona el pastís: el membre, és un factor que
    reforça encara més la qualitat i originalitat del relat, vaja que som davant una mena de Pinotxo fet de fang.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: