Una magnífica descripció i un final ben resolt. T'he de dir que m'he llegit diverses vegades aquest relat, el trobo tendre i molt ben escrit.
Pel que fa al relat que m'has comentat avui, et volia donar les gràcies. Qüestió de fe?, en aquest cas, la ceguesa de la protagonista era més simbòlica, per referir-me a tot allò que sovint no volem veure a la vida i que fa que de vegades ens tanquem en banda perquè una cosa no ens agrada i això fa que ens en perdem moltes altres. Moltes gràcies pel poema. M'ha encantat!

Fins aviat, Aleix.

Marta.

"Vaig perseguir les meves ambicions estalonat pels meus neguits". M'havia equivocat al transcriure. ;) Aquesta és la frase que m'ha semblat excepcional.

Bonica comparació entre els personatges i en Paff i el nen de la cançó. "Corria (...) estalonat (...)", magnífica frase! Bon relat per començar el dia, gràcies!

M'ha agradat el joc de colors, d'edats i de mirades. Interessants les escales mecàniques com a element pel qual ens deixem endur, igual com de vegades fem amb els nostres impulsos... :)

M'ha agradat molt el relat, i sobretot quan arribes al final que, a més d'inesperat, he trobat molt interessant! Gràcies, Pep, i bones festes!

Gràcies pel relat, Maria, manté l'expectativa fins al final i descriu les imatges molt clares. Bones festes!

Marta