Cercador
sé què somia el mar...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
El mar, la mar,
bisexual d'esquelet intacte.
Han comprat la ciutat i l'home.
Tu t'eternitzes universal,
idioma sense llavis, sense poble.
Mossegues suaument la platja.
Peixos d'or viuen en presó
de cristall blau en el teu ventre.
Pirates refresquen potes de fusta
que a l'hivern t'oblidaran.
El vent xiscla en ales de gavines.
El núvols no obliden que en tu moriran.
En el teu fons amagues castells blancs
de sal.
En tu es banyen el bes i el punyal.
Admiro la teva immensitat
en la capacitat d'una gota
i el somriure de la roca
que colpeja el teu rostre blau.
En tu mor el desert i el món
es torna aigua.
Palmeres d'oasi exploten verd
sobre l'asfalt.
Mai t'has protegit amb cap porta.
Catifa de tovalloles de color
cobreix la teva sorra morta.
La lluna es banya
en mirall negre ofegant-se.
Somies atemperar la terra,
netejar baves d'enveja
i encendre cors de marbre.
Aquí, jo. Al costat, ella.
Somies que ens besarem,
que callarem mots de sang,
que morirem un sobre l'altre.
El cos es crema,
l'ànima esguarda...
Comentaris
-
El mar, la mar...[Ofensiu]Lavínia | 27-05-2005
que tu qualifiques de "bisexual esquelet intacte" és d'una simbologia tan gran que el teu vers sols fa que engrandir-la una mica més.
M'ha agradat aquesta metàfora, més que cap altra, Capdelín. Aquesta "presó de cristall blau" en què els peixos viuen fa somniar, però el que dubto és algú hi pugui dir coses que plàsticament i poèticament quedin tan bé.
Et felicito i desitjo que aquesta "mort l'un sobre l'altre" trigui a arribar i que puguis gaudir i explicar tots els aspectes que t'ofereix el cosmos de la mateixa manera.
Petons, poeta. -
somio que somia...[Ofensiu]quetzcoatl | 27-05-2005 | Valoració: 10
Motlle de mots, poleixes la perla del fons de l'abisme i la fas surar sobre un rai de metafores salvadores. Les marees ens duen frases escumades plenes de sentiments irisats, de paisatges de sal i aigua, de paraules molles...
Morirem un sobre l'altre, com l'onada vella estirant-se abatuda sobre la sorra callada...i mentre els cossos es cremin l'anima escampara amb el seu esguard el meu absolut silenci...
una abraçadassa de mar, des de la seda negra que l'embolcalla!
mima
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307268 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )