Cercador
Sé que podràs
Un relat de: jOaneTaPetits somriures que tens amagats
dins un món de vidre destrossat
per un mal dia en que se'n va anar
aquell a qui tant vas estimar
Ara està allà, tancat dins una pedra
i el teu petit cor, aquó que encara l'espera
la llàgrima salada ja baixa per la teva cara
ja ho sé, encara estàs asustatda
Va ser dur i és més dur aprendre a viure
sense ell no tens ganes de riure
però ets forta i te'n sortiràs
jo confio en tu i sé que podràs
Comentaris
-
sempre...[Ofensiu]sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 9
sempre queden paraules tendres, sinceres i dolces per als nostres amics...
-
molt bonic[Ofensiu]AnNeTa | 08-02-2007 | Valoració: 10
com tots els teus poemes i relats el trobu molt bonic i crec que a una persona q esta de " mals d'amors" li reconfortara força.
-
Molt emotiu ![Ofensiu]Núria Niubó | 07-02-2007 | Valoració: 9
Hi ha molt d'amor i tendresa en el teu poema, desitjo que a la persona de qui parles l'ajudi , perquè quan algú escriu així és que estima de veritat.
He llegit d'altres poemes teus i veig en ells amor i comprensió amb els que estimes.
Felicitats i endavant,
Gràcies pel teus comentaris em fa feliç que t'agradin els meus poemes.
Fins aviat,
Núria
-
Un gran treball[Ofensiu]Frida/Núria | 06-02-2007 | Valoració: 9
Portes un gran treball fet, 34 escrits!!!
Aquest poema hi te el cor, com molts dels teus.
Et vaig llegint, encara que a vegades m'oblido que si comentes, és com dir: valoro la teva feina!
Valoració mitja: 9.25
l´Autor
88 Relats
217 Comentaris
116495 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.
Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.
Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?
Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.
Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.
--------------------------------
Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Últims relats de l'autor
- somia i guadeix de la vida
- La meva llengua
- Cada somriure em remou la consciència
- El nostre primer petó
- Realitat dins un somni
- A Tu que vas abandonar-me
- Cercant-te dins l'infinit
- Em mereixia més...
- Desesperació
- Ets aquell que...
- Prometo tancar els ulls i recordar el que vas ensenyar-me
- Obra'm un nou món
- Ells... jo
- Paraules gelades...
- Laia, desperta't! (III)