Sala d'espera

Portava tota la setmana amb dolor als genolls. Ja m'havia passat altres vegades, però quasi ni m'en recordava. És veritat que estaven fent uns dies d'humitat i fred, després de tota la ressecor de l'estiu. El divendres ha estat el caramull del got. Al gos eixut tot són aürts i cops...
A més del dolor de les articulacions, també m'havia alçat amb els ulls lleganyosos. A migdia, quan venia del treball, després de pujar les escales com un vell de vuitanta anys, vaig anar a la dutxa i em vaig adonar de que m'havien sortit dos abscessos supurants a la pell dels genitals. La veritat és que em vaig astorar una mica, doncs el dolor dels genolls ho tenia assumit com a una seqüela de quan jugava
al futbol de porter, per totes les trompades que havia rebut, però açò era una altra cosa. Em vaig dirigir a l'ambulatori del poble i li vaig explicar els símptomes a la jove, que aleshores estava de metge de guàrdia. Després de mirar-me una mica el genoll i de fer-me unes quantes preguntes, em va aconsellar que me n'anara dirèctament a Urgències, i em va fer un volant de recomanació. Per sort o per desgràcia, en Urgències ja hi he estat algunes vegades, i sé què és el que passa. Saps quan entres, però mai no saps quan sortiràs... Toquem fusta!
En Admissió presentes el volant, et criden a Triatge (hi ha de bullit amb el mot) i expliques el teu cas. Després de dues hores d'espera, vas a la consulta de metges neòfits,
dones en aquest cas i en la flor de la vida. Te reconeixen i et manen anàlisis i plaques. Les anàlisis de sang i d'orina te les fan ipso facto. Després d'una altra espera et criden per fer-te les plaques. Cal repetir-les, doncs han sortit malament. Li jures al metge que no t'has menejat. Tornes a la sala d'espera i li dius a la infermera d'Admissió que te'n vas a berenar. Diu que vages tranquil, que n'hi ha temps de sobra. Crides a la dona per telèfon i berenes un entrepà de pernil amb una cervesa. Tornes a la sala d'espera i, com tens temps de sobra, comences a fixar-te en la gent. És veritat que ja ho havies fet abans, però ara ho fas amb més atenció...
Tothom porta mòbils i parla -caldria desconnecta'ls- Hi ha cartells que demanen silenci que ningú no respecta. Em pose a l'aguait de les converses, tinc tant de temps per davant!
Hi ha una dona que es deu de quedar ingressada. Quan la filla se'n va una estona li brollen les llàgrimes. La filla torna i li diu que té molta feina i que tot és un maldecap per a ella, que no podrà estar-se molts dies. La mare es traga les
llàgrimes i calla. Tinc moltes ganes de dir-li alguna cosa a la filla. Al remat la mare li parla a la filla: -Vosaltres esteu per això, per cuidar-me. Tot el que feu em sembla bé, però és secundari... Jo sóc el primer, vostra mare!
La filla es somriu i no li contesta, serà per vergonya? No perquè crec que continua pensant el mateix, que sa mare és una molèstia i que li dona pel sac...
També hi ha uns russos altíssims que criden molt i es riuen de veure's les cares. Quan han cridat al més gran he escoltat que li deien Igor. Entra un anglès que sembla estar ebri. És jove i prou atractiu -per a les dones supose- La infermera practica amb ell l'idioma de Shakespeare. Està en l'edat que diguem del tito, i vol lligar una mica amb el guiri. Què mala sort que ell no se n'adone ni d'on està de la merda que porta! Hi ha una família que els nens han tingut un ensurt. El xicot encara no s'ho explica. Diu que el sol l'ha enlluernat, i es lamenta de com ha quedat la moto. Crec que no és conscient de la sort que ha tingut, i que ja pot donar les gràcies de poder-ho contar. Dues germanes amb colleró criden a la mare pel mòbil:
-Que estem bé mare, no cal que vingues.
I la mare que vé en un mar de llàgrimes.
-Perquè no m'haveu avisat de seguida?
-Què volíeu, que m'ho digueren els veïns?
I les filles que diuen:
-Mare, no volíem que et preocupares...
-Esteu bé filles? Us treuen el colleró i se n'anem!
Han passat dues hores des que em feren les plaques. La xicona d'Admissió ja ha acabat el seu torn. Li pregunte a la nova si és normal esperar tant de temps. Diu que ho veurà i després d'uns minuts em criden. Núria, així li diuen a la metge, em diu que tot ha eixit bé. Tanmateix, em remet a Consultes Externes. Els símptomes són de la síndrome de Reiter i ja em cridaran per a fer-me més proves.
Me'n vaig a casa, són ja les onze i li cride a Miquel, el meu company de treball. Li dic que demà no aniré a treballar i que potser demane la baixa el dilluns. Després cerque a Internet què és això de la malaltia de Reiter. Allí parla dels símptomes; de dolor als genolls, d'infecció als ulls (conjuntivitis) i als testicles. També s'anomena artrosi reactiva, i les causes s'ignoren, encara que es suposen
genètiques i víriques. Per això em preguntaven si havia estat malalt de la panxa.
Mai no te n'aniràs al llit sense aprendre algo nou...
Encara que siga després de sis hores a Urgències!

FI

*A l'Hospital Comarcal de Beniatrol...

Godella (l'Horta), 23 de Març del 2.005