Safari sagnant, com qualsevol cacera

Les restes de les preses, simples escorrialles d'unes vides que ja no són, ens indiquen que volten per aquí, que ja són a prop. Uns han nascut per caçar, uns altres per ser caçats. La lluita per la vida. Un tret ens fa aturar en sec, ajupir-nos per mirar sense ser vistos. No aconseguim destriar res significatiu d'entre els matolls, els arbustos, les lianes... En Ramon ja no pot més. La Mireia està desfeta. Jo no sóc capaç ni de fer un altre pas. Però no podem parar. No ara. Estem massa a punt d'abastar l'èxit i no el podem deixar escapar. Així doncs, seguim avançant.

Parem un moment. Seiem i bevem l'última resta del suc que ens queda, un cítric de color indeterminat, de gust inconcret. Els ulls de la Mireia no poden romandre a les seves òrbites. Cerca allò que no vol trobar, ja ha vist córrer massa sang, ha sentit massa crits esfereïdors. La Mireia, l'havia desitjada durant anys, molt, torbadorament, sense descans. Va preferir en Ramon. La vella història de sempre. Com amics. Hem quedat com amics. De vegades dubto si és més amiga meva que d'ell. I crec que sí, que d'alguna manera, fins i tot, m'estima més a mi que a ell, que li sóc més necessari. Però això a mi no em satisfà ni em consola.

El crit del Ramon, la boca oberta de bat a bat vomitant sang, l'esglai de la dona, un seu braç que rodola, després el cap que li cau a terra amb l'horror dibuixat al rostre, m'escapo corrents sense ni tan sols mirar enrera. No sabia que podia córrer tant. Ja quedo sol. Un rècord que sé que ningú coneixerà quan la sageta que em venç se'm clava a l'esquena. És només la primera de moltes que em foraden per molts llocs del meu cos. Al moment estic voltat dels nostres botxins. Els crits de satisfacció es fan insuportables. Poc abans de perdre el coneixement, que ja mai més recuperaré, veig una cama de la Mireia rosegada àvidament per un dels més joves. Encara duu la sabata, plena de sang, posada al peu. El safari s'ha acabat: ja han atrapat totes les preses. Els caníbals faran festa grossa, tindran un bon àpat aquesta nit. S'ho han merescut per la seva constància.