Saber ESPERAR

desespera. En un món que viu d'una manera tan frenètica, cultivar l'espera, resulta gairebé imprescindible per poder gestionar eficientment el dia a dia.

Un gran consell.

Que tinguis un bon dia Joan.

Rosa.

T'envio el teu pensament filosòfic, corregit.
Una correcció bàsica, sense ser massa detallista.

He llegit en el relat anterior la teva resposta al company Gazeran com li deies que miraries d’utilitzar les teves eines de correcció. Li has rebutjat l'oferiment d'ajuda amb un; "fa molts anys que escric en aquesta pàgina..."
Ets un carallot. Ell t'oferia ajuda, i jo també te la vaig oferir fa temps, i dins de relats hi ha molta més gent que et pot ajudar a millorar la teva manera d'escriure, però ets massa orgullós, ara em queda clar. No tens cap altre problema, vas "sobrat" d'orgull.

El teu escrit:
Una actitud molt enriquidora, que frena les exigències i neguits.
No saber esperar.
Un NO pot ser un SI amb un temps d'espera adequat.
El temps d'espera no és quelcom que hem de patir, és un temps abundant que facilita les decisions que cerquem o desitgem.
Esperar no ha d'inquietar. Ajuda a clarificar i entendre millor l'evolució que demana un treball o activitat que desenvolupen.
Una bona gestió del temps d'espera enriqueix la personalitat i la nostra manera de viure i conviure.
El nerviosisme que genera la no acceptació del temps d'espera enfosqueix la seguretat en el fet de caminar per la vida.
Preveure no provocar temps d'espera innecessaris. El que ho pateix li costa encaixar-ho.
Animo a "saber esperar".

Jo t'animo a saber acceptar ajut, cosa que dubto encara estigui sobre la taula. Jo ja te l'hauria retirat, però seguiré comentant-te fins que et caigui la cara de vergonya.
En el fons, em pensava que tenien algun problema informàtic, o personal. Tots en tenim de problemes. Però veig quin és el teu problema, vas de predicador que no segueix les seves prèdiques. Molt comú entre xerraires.

Aquest relat, per la seva sintaxi i per les faltes ortogràfiques no pot passar d'un dos.

Ben cert. Cal espersr més amb un sonriure.
Gràcies Fidel.

Per veure publicats els teus relats pendents.
Santa paciència xicot!

Gràcies
Ben cert.
Salutacions.

Saber esperar dóna un plus a la vida.
D'acord.

Gràcies pel teu comentari.
Una bona espera genera actituds positives.
Salutacions.

Sempre ho faig així. Ho vaig consultar.
Salutacions, Joan.

Hol, Joan, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema, "Vull cercar-te".
Et comente, quan has de donar les gràcies a un que t'ha llegit, deus de fer-ho en la pàgina de qui t'ha llegit, no en la teua. I no posar-te "Comentari", en la teua pàgina, per a contestar-me a mi. D'acord.
Saluts...

Gràcies. Es clau creure en la forcs d'esperar.
Salutacions, Joan

Els teus relats sempre son reflexius. Per mi saber esperar és una de les coses més difícils. Va bé fer una respiració profunda i fer servir l'esperança com a companya.

Gràcies pel teu relat. .

Gràcies, pel teu comentari. Ajuda milt a conviure el saber esperar.
Salutacions, Joan

Tu, ho dius i expliques molt bé, l'assumpte de "saber esperar", doncs les teues idees són molt ornamentades.
Animar-se a saber esperar és necessari per a la persona.
Ala, idò, a passar-ho bé!
-Quan pugues i tingues temps t'invite al últim relat meu. Gràcies.