Rosa, noia moderna (del segle XXI)

Un relat de: Jan des Val

Em llevo, d'hora. Em dutxo, ràpid. Faig l'esmorzar, nutritiu. Desperto la Noa, mandrosa. Esmorzem, juntes. Em vesteixo, informal. Vesteixo la Noa, encisadora. Beso el Cesc, adormit. La Noa s'acomiada del pare, tendres. Marxem totes dues, apressades. Obro la porta i pugem al cotxe, gelat. Engego el cotxe, glaçat. Porto la Noa a l'escola, contenta. Ens acomiadem, enamorades.

Estic parada a la carretera, habitual.

La cua no es mou, insuportable.

Arribo tard a la feina i el cap em fa mala cara, avergonyida. Em poso a treballar, desanimada.

M'avorreixo com una ostra, avorrida.

Em ratlla aquest treball, insuls.

No passen les hores, llargues.

No avancen els minuts, lents.

No corren els segons, fastiguejants.

Somnio amb el cap de setmana, llunyà. El Cesc, la Noa i jo, junts. Amor, compartit. Amor, ple. Felicitat, total. Paisatge de muntanya, bucòlic. El cap em torna a mirar malament, ogre.

Treballo molt, cansada.

Miro el rellotge, aturat.

Faig feina, inacabable.

Torno a mirar el rellotge, gandul.

Escric frases, absurdes.

Rendeixo, esclavitzada.

Miro el rellotge, alegre!

Surto a dinar, sola. Telefono el Cesc, estimat. Parlem com dos enamorats, reals. Ens acomiadem fins al vespre, llunyà.

Torno a la feina, puntual. El cap em somriu, estrany. Em poso a treballar, endormiscada. No avança la tarda, pesada.

El cap em fa una broma, inútil.

El temps es deté, traïdor.

No passa res, usual.

Faig uns comptes, avorrits.

Els comptes no em surten, tossuts.

Comença a enfosquir-se el dia, hivernal.

El cap se'n va, esperançada.

L'alarma del rellotge m'avisa, fidel.

Me'n vaig, contenta. Em trobo la Gemma, amiga. Xerrem, riem i quasi cantem, xiroies. Tornem a l'adolescència, alegres. Passegem i mirem botigues, atractives. Ens miren homes i dones, envejosos. Ens acomiadem amb dos petons, sincers. Ens desitgem bones festes, joioses.

Arribo a casa, càlida. El Cesc ha fet el sopar, servicial. Ens besem dolçament, lliurats. Agafo la Noa a coll i l'abraço, feliç. Comencem a sopar, deliciós. Felicito el Cesc, orgullós. Parlem del cap de setmana, engrescats. Allitem la Noa, junts. Seiem al sofà, esgotats. Escoltem música, relaxant. Diem d'anar a dormir, rendits. Ens despullem i ens posem els pijames mútuament, tradicional. Ens posem al llit, propers. Ens abracem, estimats. Ens adormim, confiats. Ens estimem tota la nit, molt.

Comentaris

  • Bon relat, magnífic[Ofensiu]
    venuseva | 20-12-2005 | Valoració: 10

    Amb poques pareules, curtes. Un relat preciós, magnífic. I molt entenedor, concís. Felicitats, sinceres.