Resulta que sóc jo, l'absurda

Era a una discoteca. Havia entrat gratis i em feia passar la set amb una ampolleta d'aigua que tenia al cotxe. Estava envoltada de gent, nois i noies que s'havien passat hores davant del mirall, escollint quina era la millor combinació de samarreta-pantalons, per aconseguir que algú a qui no coneixien de res, se'ls acostés i els volgués besar els llavis. I amb sort, aconseguir un orgasme conjunt. I amb, encara més sort, conèixer algú amb qui tenir molts orgasmes, durant tota la vida, si no és molt demanar. I justificar la seva existència amb l'existència de l'altre, i justificar-se mutuament per sentir-se menys absurds. Eren allà, intentant seguir el ritme d'una música que no s'havien parat mai a pensar si els hi agradava. Les noies es posaven bé l'escot, que queia massa, o massa poc, i movien la cintura fent "uhuh" quan sentien "un movimento sexy". Els nois alçaven el puny, colpejant l'aire, amb un clar sentiment: "ah, sóc jove, aguanto nits senceres colpejant l'aire". Es regaven amb una mica d'alcohol, perquè si no era difícil sentir-se motivat i deixaven que l'absurditat fos només assumpte de la beguda.

I és que, clar,
això és gaudir de la vida,
ja se sap.

Un noi se m'acostava a l'orella per dir-me que es deia Xevi, i no es creia que jo em digués Maria Antònia dels Dolors, i encara menys, Aigua del Carme. S'havia posat una camisa negre, mig oberta per davant, i el cabell estava deformat en un manat de punxes engominades. Se m'arrapava per tal de permetre que la flaire de la seva colònia m'entrés dins el nas i despertés la meva passió salvatge. És clar, no hi ha nit que no surti per o bé follar o bé ballar agafada de la cintura de les meves amigues. Seria absurd, pensar qualsevol altra intenció. O que no hi hagi intenció.
I passava algú que superava els trenta anys, intentant caminar recte i que no se li escapés la copa dels dits. Als seus ulls, apart d'una borratxera, s'hi intuïa una immensa frustració. "Oh, déu! No vaig saber escollir la roba i les paraules adequades en el moment adequat. I ara aquí, amb més de trenta anys, solter. Sóc patètic. Bec, i així potser demà no recordo res, i crec que encara sóc jove i sé gaudir de la vida".

Perquè clar,
ja se sap,
això és gaudir de la vida.

I jo mirava com la meva mà ondulava sota un focus intermitent, i pensava que semblava una onada, o cucs, o serpentines, no ho sé.. i no era ni poètic ni romàntic, només era molt, molt distret.
I em quedava dreta, aturada al mig d'una cançó, amb un jersei lligat a la cintura, mirant només la meva mà, i amb ganes d'anar a dormir.
Però clar,
ja se sap,
això no és gaudir de la vida,

i resulta que sóc jo, l'absurda.