Rere el teu got d'absenta

aquest estiu, sembla que hagis caminat sobre les aigues (del Sena, potser), que hagis descobert que s'amaga darrera les cortines, que hagis vist estrelles a través d'un got d'absenta, que hagis begut les llàgrimes (de Sant Llorenç, potser) amb avidesa!
I tornes per omplir-nos d'imatges i de passes ressonant en un Agost que potser ha estat etern en la seva brevetat...
Però el Setembre sempre arriba, i ara començarà el strip-tease vegetal que ens cobrirà de nou embolcallant-nos de records.
M'agradà per que descrius un amor pur, una coneixença oberta, que no espera res més que contemplar els seus ulls rera d'un got d'absenta.
Felicitats!

got, cafè, taula, absència, dos, res, res més... la concentració del desig, de l'amor en un dibuix de trets bàsics i difosos...
deixa un regust sedent a la gola, una pell de gallina en l'ànima...
bàsic, breu, terriblement tendra, nu, amb poques paraules invitades... un nou romanticisme gens nyonyo... perfecte!
com veus ja he tornat, després de vacances, després de l'operació de cordes vocals, després de 15 dies sense ordinador, incomunicat... et trobo de nou, amb més força que mai i gaudint dels teus poemes...
un petó i una abraçada!!!!