Rera l'ombra d'una societat.

No sé barrar el pas a la ignorància.
Perquè no he après
a fugir del que m'envolta.
No sé barrar el pas a la ignorància,
Perquè ella m'ha creat a mi.
I no puc evadir-me d'aquest món.
Perquè jo en formo part.

Tan sols puc rebutjar
l'acte d'una màscara ignorant.
Tan sols puc trepitjar
petits mots ja pronunciats.
Tan sols puc cridar el nom
d'algunes cançons oblidades.

Però no sé, encara, marcar una petjada ,
no esvaïda pel pas del temps.

Quantes vegades s'ha trencat el vidre,
que feia de frontera entre la diferencia dels actes.
i tan sols,
ni un desig inexistent
a fet un pas endavant.
Ni tan sols,
Un colom ha nedat pel mar.

No puc seguir dibuixant la història
que envolta la meva presència
Omplint-la de superficialitat.

No puc actuar sense importància davant els nosaltres actes
Perquè jo no sóc això.
I perquè això no és així.

Somiar amb aixecar el vol,

Donar fruit a un somriure[...]

Creure en la força d'una utopia maltractada

I tot i així,
seguim sent les mateixes titelles
d'un teatre omniscient,

I no puc comparar aquesta sensació amb qualsevol altra.
Simplement, perquè existeixen éssers imparells.

Tan sols comparteixo els desigs.
de voler canviar l'orde improbable de les coses.