Cercador
Flors.
Un relat de: ULLERES- Compartir:
Absents i tímides,
viuen malgrat la tempesta.
Llavors.
Terra.
Batecs.
Motor.
Efímers.
Fràgils
però dolces.
Mai cap
llàgrima singular.
Mai cap
font de llibertat.
Respiren d'amagat.
Ho creuen millor així.
En mons deshabitats,
no segueixen rutes malgastades.
Massa fàcil és
la inèrcia del camí.
Somriuen - malgrat - la foscor
i ploren darrera l'amor.
Absència de negació;
són l'altra part del món possible.
I en silenci,
obren els seus pètals.
Per on cau...
...la buidor.
Comentaris
-
Aquestes flors[Ofensiu]RATUIX | 18-10-2007 | Valoració: 9
prenen la vida que els hi dona la teva mirada. Representen molt més que olors o colors...
Tenen una presència brutal i bella. -
M'agrada[Ofensiu]Lady_shalott | 12-09-2006
aquesta tendresa desolada i la cadéncia de les paraules.
"En mons deshabitats,
no segueixen rutes malgastades.
Massa fàcil és
la inèrcia del camí."
em produeix la sensació de una fragilitat feble i gràcil quan en parles...
una abraçada,
La dama de Shalott.
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
Molt bé![Ofensiu]Nurithy | 09-07-2006 | Valoració: 6
Realment. una visió interessant de les flors. No només aquelles encargades d'adornar el camí... o potser sí?
l´Autor
44 Relats
63 Comentaris
47862 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32