Conversa

-Toc, toc. És la seu dels somiadors frustrats?
-Si, senyor. Agafi tanda i esperis a la saleta.
[2h. 32 minuts. 43 segons. 15 dècimes]
-El següent si us plau.
-Jo mateix.
-Nom?
-Dubte Saturació i Buidor.
-Edat?
-Intermitent.
-Molt bé. Ompli aquest formulari i de seguida l'atendrà el doctor núvol.
[3 minuts. 11 segons. 0 dècimes, en un despatx sense intenció de simular una consulta...]
-...Pensava que no hi tornaria a recaure, senyor doctor. Des de la darrera visita - ara ja fa molt de temps - creia que hauria après a volar sense topar amb tempestes. Però ara he de tornar a carregar la benzina. He caigut en masses llocs i m'he ferit masses vegades. Masses paranys no identificats en el mapa. Aquesta dosis d'imprudència ha hagut de passar-me factura. He teixit masses promeses sense fonaments. M'he traït quan feia veure que era una altra persona. Les ales són trencades. El cor no ha cedit.
-Continuï, prenc nota.
-Amb el bitllet del viatge vaig passar-me d'estació. No vaig saber veure la magnitud del perill. No podem ser la solució de tots els problemes. Vaig voler arribar massa lluny i, ara, he oblidat el camí de tornada. M'he perdut en la lluita, en el tòpic de que tots els crits - a la llarga - es confonen. He pecat d'allò que sempre he malvist. Quin camí he de seguir?
-Ep, Ep, Ep. Aturi's home! El que pateix vostè no es res de nou que no s'hagi descobert encara.
-A, no?
-Escolti... el que pateix vostè no es res que no hagi passat mai a cap altre. Si, si, un segon; el món gira amunt i avall un cop i altre. No està fet a mida de bohemis inconformistes. El món entoma els cops dels ciutadans impulsius i es mou a modes i a capritxos malcriats. Per sort, i a contra corrent, els poetes (com la màgia i el vent) no segueixen la direcció de cap ramat. No obstant, no ens podem desdir de la idea que nosaltres som petites gotes enmig d'un mar. Poden fer petits passos. Poden alleugerir la tempesta. Però mai canviar les aigües d'un riu. Poden plantar una flor però mai canviar el color del món. El que jo li recomano, jove, són uns dies aïllat, sol, Aïllat del trànsit de les autopistes i dels supermercats de rebaixes. Perquè així pugi passar a ser un dia vent, pluja, mar, sorra i animal. Així entendrà el sentit i el treball de tot plegat. Trobar-se a si mateix i veure la postura que té davant el que l'envolta. Així compartirà les ganes de ser gota enmig del mar. De tant en tant, s'ha d'aprendre unes vacances, alleugerir el pes, estendre les històries per tornar a començar. Només així la gota esdevindrà i caurà en el mar. Apreciar els carrers, els mercats estridents, acceptar el suor, estimar amb amor.
-Cert. Només l'amor és el sentit. Només les gotes fan el mar. Només la pasa fa el camí.
Malgrat això, sempre que tenim la resposta, es canvia la pregunta.