Veritat

Un relat de: ULLERES

Ara sembla que si.
Cada dia és millor que l'anterior.
Perquè sóc més a prop de la veritat.

Ara,
és indiferent que dolgui la realitat.
Desfem els nusos
de les paraules.
La única opció,
la llibertat.
Restaran sorpreses per desembolicar.
Somriures amagats.

Qui sap...
quin color tindrà el demà?

Comentaris

  • Un gran poema![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006

    A mi també m'encanta el pensar filosòficament... però, a no ser que siguis un geni sense antecedents en la humanitat, això de ser aprop de la veritat és més una il·lusió que una realitat. Si de debó tan estimes copsar conceptualment la realitat treu-te la cuirassa de creure't en possessió d'una part. És el meu consell, és la conclusió a la que he arribat després d'infinites eufories per entendre algo que després se m'escapava de les mans.
    Ep, pots ser un cark, jo llavors ja no m'hi fico.
    En fi, espero haver-te posat a prova i contribuir a que publiquis la teva biografia, per saber qui s'amaga darrere aquest somriure...
    El poema és francament bó, de veritat.

l´Autor

Foto de perfil de ULLERES

ULLERES

44 Relats

63 Comentaris

47833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Poseu-me a prova...i jo mateix em sorprendré de saber qui sóc.