Renyir amb el passat

Nooooooooooooooooooooooo,
Per què em persegueixes passat?
Tens por de caure a l'oblit?
Sents que quedes enrera com si no haguessis succeït mai?
Creus tenir l'exclusiva de la vida?

Doncs no,
els racons semblen plens de la teva presència,
allà, on no sembla que hi siguis, hi ets.
Cada paraula que has cultivat amb la teva persistència,
amb la teva manera d'enllaçar el que era el passat i el futur llavors,
ara en un, tots teus, ara records…
No tinguis por de perdre't,
la por l'he de tenir jo perquè no em deixes continuar…

Et vull tenir com un amic,
com un company de moments,
sense tu no hagués sigut.

Tens el rellotge en contra,
no jugues tu,
la partida ara és del meu present i el meu futur.
Et deixaré guarit amb un senyal de ferida
a tocar la meva pell, a la meva ànima, la meva existència…

De tot el que em pots donar, dona'm el més dolç per recordar…