Regal

Un relat de: Nurai

A cada pas del camí anàrquic de la vida ens anem creuant amb ànimes que ens fan créixer. Naixem com a éssers lleugerament buits i, de mica en mica, la vida ens omple com si fóssim un senzill porró de vi. L'energia dels altres ens fa sentir especials i, a vegades, és fàcil oblidar-nos de la nostra pròpia individualitat.

Tots estem immersos en una teranyina gegant que pot atrapar-nos si no aprenem a filar prim. Cal estar atents de no sentir-nos-hi embolicats o de vigilar la fragilitat dels fils que octagonalment ens relliguen. Cada dia fem molts passos en fals que ens poden dur a caure'n després d'haver perdut l'equilibri, rarament assolit.

Res ens garanteix cap seguretat i alhora tot, el que rebem com a bo i el que sentim com a dolent, ens és regalat; amb diferents papers d'embolicar i, potser, amb intencions heterogènies però, en tot cas, només queda aprendre, dia rere dia, a estar-ne ben agraïts.

Gràcies vida!

Comentaris

  • Clar de lluna | 27-02-2008

    ... en aquesta vida és molt important retenir les experiències bones i oblidar les dolentes, que també ens fan créixer, però que ens poden pesar més del compte! Un relat que fa pensar, i això sempre és bo!

    Una abraçada!

  • ambre | 07-07-2006

    Aquests regals, grans o petits, són la salsa de la vida, bons o dolents, els que ens criden la atenció i els que ignorem conscient o inconscientment. Regals del univers desde el primer àtom fins la primera forma de vida.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: