Senglar

Un relat de: Nurai

Amb la llibreta a la mà, capficada i amb por pel possible desamor, avanço, absorta, per camins d'alzinars.

De sobte, un senglar ben gros, amb cara d'enrabiat i molest, salta del marge i se'm planta al davant.

Busco la camada per entendre la seva mirada defensiva però no la veig enlloc. Està sol.

Tremolo, no sé massa què he de fer però, després d'un estiu sense massa emocions fortes, trio, de forma inconscient, atansar-m'hi.

Mou el cap com si estigués negant quelcom amb contundència i clava el seu musell damunt del full: em senyala, molt enfurismat, una errada de sintaxi bestial.

Comentaris

  • Imaginacions[Ofensiu]
    Nurai | 19-11-2011

    El senglar era de veres!!!...un petó!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 18-11-2011 | Valoració: 8

    Sorprenent, surrealista, divertit. Em sento partícep d'un joc quan llegeixo 'Convulsió' o 'Senglar'. M'agrada i acabo amb un somriure còmplice.

  • el final[Ofensiu]
    ANEROL | 29-08-2009

    és simpàtic. Pel què vaig llegint, tens un pun juganer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: