Timidesa de nit

Un relat de: Nurai
Sempre ha estat tímida quan es fa fosc. Però avui pot ser el moment de vèncer la por a mostrar el seu cos, la seva nuesa. Sí, sí! Ho té tot pensat. A les onze en punt, que és l’hora que s’alliten, es tanca al lavabo. Es despulla. Es pinta com si el llapis negre dels ulls fos un principi de carícia. Es perfuma els canells amb aquell aroma dolç que fa temps que no es posa. Treu la roba que tenia preparada i amagada en el darrer calaix. Es posa els sostenidors negres, transparents. Es mira les cames, s’hi passa els dits lentament per corroborar que la pell encara és sedosa. Es vesteix amb aquella peça de roba de tul, translúcida, que deixa entreveure les formes arrodonides i generoses del seu cos. Ja està llesta però ha decidit que farà l’striptease amb les parpelles closes, com si fos una nena i en tancar els ulls tingués la sensació que no la veu ningú. Prem el botó del comandament que activa aquella música suggestiva dins l’habitació. Obre la porta. Es mou lentament seguint el compàs del saxo. Es deixa anar la goma que li subjectava els cabells. S’acaricia els pits. Amb els dits ressegueix els seus llavis. De mica en mica, es treu la camisa de dormir que insinua la desvergonyida roba interior. Amb les mans es frega tot el cos, amb calma, de forma suau, amb la intenció que aquell joc eròtic sigui etern. Es pessiga els mugrons. Se sent humida. Està quasi nua davant d’ell. Amb els palmells de les mans es fa un lleu massatge als malucs. I al final de la cançó es va traient, tot movent la cintura lleugerament, el petit i minúscul tanga que duu. Quan està esperant el so del xiulet del seu marit, aquell so d’emoció primària que desitja amb embranzida, sense aturador; quan sap que, per fi, ho ha aconseguit; quan està a punt d’obrir els ulls i es disposa a jugar damunt el cos del seu marit; llavors, precisament llavors, sent la remor forta i contundent dels seus roncs.

Comentaris

  • no pots anar més enllà amb l'humor?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-02-2012 | Valoració: 6

    La descripció de la dona fent els preparatius i l'escenografia posterior és d'un bon nivell. Tot i que amb una ombra d'estereotip, suposo que expressament buscat.
    El marit roncant...previsible?
    Com deuria roncar?

  • Gran Canvi Garbi!!![Ofensiu]
    Nurai | 30-01-2012

    Gràcies per llegir el relat i comentar-lo!!!....Un petó!

  • canvi[Ofensiu]
    garbi24 | 29-01-2012

    un home que no intueixi tal espectacle no es mereix jeure en el mateix llit, cal un canvi radical de mascle.