Involuntats impertinents

Un relat de: Nurai

Tot esperant el tren, un parell de petons, de la parella que anava en l'altre direcció, van descarrilar.

Jo no els volia pas però la reglamentació ferroviària d'aquell país així ho exigia i vaig endur-me'ls galtes enllà.

I, tal i com em temia, a la frontera vaig tenir problemes: el detector de besades involuntàries no em va deixar creuar.

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    Nyanga | 22-08-2009

    -...........tal i com em temia, a la frontera vaig tenir problemes: el detector de besades involuntàries no em va deixar creuar..........-

    bonissima frase de final, el detector de besades involuntaries, m'encanta aquesta metafora!
    felicitats pel poema!

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Epicuri | 22-08-2009

    Molt ferroviari. Es que el petons ja ho tenen això: semblen fets per descarrilar.

    Però el problema no són els petons, no. Son les vies. Massa obssessió per jugar atrens i amb les vies massa estretes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: