Convulsió

Un relat de: Nurai
Les set del matí. En Jofre es lleva. Veu que la seva dona tremola. Es neguiteja. No sap què fer. Prova de despertar-la. No pot. Veu un somrís angelical en el seu rostre. Tem que potser estigui a prop de la mort. S’esvera. No sap on trucar. Va corrents a la cuina. A la nevera hi ha un petit rètol; no l’havia vist mai. PER A QUALSEVOL PROBLEMA DE SALUT TRUCA AL 061. No s’ho rumia. Agafa el mòbil. Els dits li tremolen. Abans de fer el truc torna a l’habitació. Corrobora que la seva dona fa lleus convulsions i continua amb aquell somriure estrany. Torna a la cuina i rellegeix el pos-it del frigorífic. No és capaç de memoritzar les tres xifres. Seu a la primera cadira que troba. Les cames li fan figa. Desbloqueja el mòbil. Prem zero. Torna a mirar el rètol; marca el sis. Mira la nevera per darrera vegada i tecleja l’ú. L’atén una veu amable. En Jofre, atabalat, li explica el que succeeix. Li comuniquen que li envien un equip sanitari. Torna a l’habitació. Li salten un parell de llàgrimes. Què farà sense ella? Si tot just fa mig any que viuen junts. Uf! Això no li pot passar. No, no, no! No em deixis, sisplau! Mentre imagina situacions tràgiques sent el timbre de la porta. Hi va de pressa. Acompanya el metge fins a l’habitació. El metge sent aquella lleu remor; és idèntica a la de les dues dones de la setmana passada. Somriu i es calma. S’estalvia auscultar-la; creu tenir el remei. Es mira en Jofre i li diu:
―Calmis, si us plau. Li he de fer una pregunta delicada. Per casualitat la seva dona ha anat a alguna de les reunions que organitza la Pura de l’àtic?
―Què diu ara? Vol fer el favor de salvar-la?
―Respongui’m, si us plau.
―Sí. Hi va anar abans d’ahir.
―Bé. Ara m’haurà d’ajudar vostè. Aquest és el tercer cas que trobo. A la seva senyora no li passa res com diu el seu somriure. Si no li sap greu esperaré, per si he errat el pronòstic, darrera de la porta. Vostè s’ha d’assossegar, baixar-li les calces lentament i retirar-li el consolador que s’ha oblidat engegat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: