Plataners

Un relat de: Nurai

En alguns espais de temps
la vida és com un d'aquells passeigs de plataners,
silenciosa, senzilla, tranquil·la,
la pau acaricia les orelles
i t'acompanya una solitud planera,
que no fa nosa,
i al final, quan t'hi acostumes,
un soroll estrident
interromp la serenor:

és una iaia que corre carrer avall;
ha decidit "tunejar-se" el seu petit Nissan Micra
i cantussejar un rap en català
i llençar, per la finestra, la tarjeta rosa.

Comentaris

  • Gràcies.[Ofensiu]
    anarfent | 16-06-2008

    "Solitud planera, que no fa nosa".
    Meravellosa senzillesa.
    Una llum, un fanalet, petit, al final, un camí.

    jordi.