Cercador
Records.
Un relat de: salroig- Compartir:
Quan jo era nin, passejant,
de la mà, i de ma mare disfrutant,
per la riba amunt i avall caminant,
veient els homes feinejar, carregant
carros, d'altes rodes, i autos esgavellats
pel pes de les coses no acostumats.
La bístia, que estirar és el seu delit,
noms ben rampants les dóna l'esperit
del carreter o de l'amo del transport,
Vermell, Clapat, Polaina, Llamp o Tort.
L'auto, el xòfer no vol enrere quedar,
na Miquela com a nom li volen donar.
Tot el trull, de coses, bísties i homes, espiat
per parella de civils ben a l'aguait, és vigilat.
En haver deixat el correu descarregat,
daixo-daixo fins la drassana estam arribant,
l'olor a brea, el ritme compassat del calafat,
el desgavell dels martells de cap acerat,
permeten veure la Llotja al nostre costat,
i allà, a la vora, casetes de fusta, un grapat,
amb rodes, i a l'hivern un foc ben atiat,
encalentint les persones que a ell s'han atansat.
I allà estant, ma mare comprar unça de gambes
per l'ham poder escar, tirar la guinya amb feines,
passar hores, ma mare amorosa mirant,
i jo amb la canya a la mà, ulls vius, pescant.
Comentaris
-
mira ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 30-07-2005
parlant de ses gamberes jo volia fer un relat, anava amb mon pare a pescar a Porto Pi, i després de missa a Sant Telm o a Sant Cayetano anavem a comprar gamba amb so senalló, a ses gamberes, ni havia una que possava més serradís que gambes ...
-
na Beleta no és na Bel Rollet ..[Ofensiu]Conxa Forteza | 30-07-2005
era anterior, si jo era molt petita quan hi havia el mercat del peix, jo vivia al carrer de les Monges al costat. A na Bel Rollet si que l'ha record bé, jo anava als matinals del Líric, era el temps dels Beatles, cridavem imitant les fams angleses. Hi havia els For Winds and Dito, que tocaven al Gala de Can Pastilla. Na Bel també donava caramels al grup que li agradava més, no record que anàs amb en Micolau, i això que jo el conèixia be, del carrer de Jaume II. Encara tu i jo haurem ballat junts, jo era rockera i anava molt al Toltec, quan en Llorenç Santamaria tocava amb els Z66 i a l'estiu al Big Appel de s'Arenal, al Florida .. quins temps ...
-
Descripció ben real i poètica.[Ofensiu]Jofre | 29-07-2005 | Valoració: 10
Sal. Roig,
D'aquest poema, si em permeteu, us en sortiria un bellíssim relat. Realment, és el meu parer ben humil, però s'ha d'haver viscut el que ens regales per explicar-nos-ho de manera tan preciosa.
Les paraules que fas servir són valuosíssimes... els teus records, naturalment encara més preuats.
Em vénen ganes d'anar a collir es gambaner altra vegada...
És molt humà, molt real, molt ver.
Per ventura, seguiu escrivint.
Gràcies i salutacions.
