RECONÈXER

Un relat de: Joan G. Pons
A vegades mereixem que reconeguin quelcom fet, però no arriba.
Reconèixer una obligació social facultativa ?
Merèixer una realització responsable personal ?
Interessant la ínter - relació d'aquestes dues situacions incidents en les relacions humanes, vers un-a mateix-a i vers als altres.
Reconèixer és la constatació personal d'una tasca realitzada.
Merèixer és la valoració d'una feina ben feta.
El tema és complica quan depenem del reconeixement dels altres i això és la motivació exclusiva.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Es ben bé com dius

  • llegiresviure | 25-03-2017 | Valoració: 8

    Hauríen de fer i desfer per a nosaltres mateixos, i els altres que diguin i desdiguin, però a tots ens agrada no sentir-nos sols en els nostres actes i en les seves conseqüencies.

  • Savies paraules[Ofensiu]
    olgalvi | 23-03-2017 | Valoració: 10

    No es bo dependre de l'opinió dels altres però a tots ens agrada que ens regoneguin la feina i l'esforç. Una abraçada!"

  • Estimula[Ofensiu]
    Soleilsi | 20-03-2017 | Valoració: 8

    Tot reconeixement és estimulant.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: