Realitat

Només sé allò que la realitat posa davant els meus ulls.
Allò que crec que sento és el que em fa pensar
en coses inaccessibles,
i és el que necessito per mantenir segura la meva existència.
El que se'm mostra clar
és a vegades més incert que el dubte,
i el que em fa dubtar és la realitat,
que m'ensenya més preguntes que respostes.
No tenen sortida, jo ja no tinc sortida,
la porta està tancada,
així ho he volgut.
M'enfonso i no sé per on sortir.
Em prenen il·lusions i somnis
que han sorgit de la meva inseguretat
al tenir la realitat a les meves mans.
M'agradaria sentir que el que sento és fals,
que el que penso em nega,
que el que veig és el que realment és i no una aparença.
Necessito una sola vida per viure,
necessito molt de temps per pensar, no per veure,
voldria no qüestionar la veritat i creure...
vull creure en el que no confio
perquè sé que em portarà la felicitat.
M'agradaria saber i no desconfiar,
m'agradaria tancar els ulls i només sentir.
Però la vista em traeix,
el que veig és cert però no prou per ser veritat.
Necessito confiar i necessito oblidar
els pensaments passats
que em retornen al mirar.
M'agradaria veure el que penso
i perquè penso és inaccessible...