Ombres del passat

Ombres del passat que acabaran
només sent records.
Esponjós, lluny i melancòlic punt del meu pensament,
jo seguiré i tu marxaràs
per retrobar-te i veure que ja no hi sóc,
mentre romandré en silenci
a cada indret viscut
d'aquesta història,
em podràs trobar en essència
a cada paisatge que ha observat el que ens passava.
I cada cosa tornarà al seu lloc
per col.locar-se cada vegada més enllà d'un punt comú.
Aconseguiràs oblidar i veuràs
com de senzill pot arribar a ser tot,
mentre jo encara lliscaré
en les meves llàgrimes, dia rere dia
en cada plec de conciencia.
Més encara al tornar a estar junts
la meva sensació reviurà i es farà real,
en el meu món,
quan tu hagis aconseguit la pau
allunyan-te de mi i guanyant al descobrir-me a prop,
sense torbar-te.