RaiG dE LLuM

Un relat de: joandemataro

 photo llum_zps7ca1df29.jpg




Raig de llum,
un doll
i punt.
Branques, fulles
i al calze , mel.

Un raig de llum
del broll
i punt.
Troncs i arrels,
la terra acull .

Del raig de llum,
un brot
i punt.
Al cel l’espai,
silenci etern…

Del gra d’un roc
a dalt del munt.
La vida al nin,
futurs passats,
passats presents,
presents i punt.

Del raig
al llum,
del broll
al fum .

2014©joan abellaneda

Comentaris

  • Vaja amb el raig...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 09-11-2014 | Valoració: 9

    Un gran poema que inspira tota la utilitat de la llum que rep un arbre... amb unes expressions summament presioses i molt dolces... És meravellós llegir poemes com aquest. Enhorabona per ell... una gran abraçada de R. Molero

  • Del broll al fum...[Ofensiu]
    Annalls | 09-08-2014

    Creia que t'havia anat seguint i per sorpresa meva, aquest no el coneixia. No se si et refereixes a que en fan llenya o als incendis, però tan se val, es llegeis rapit, el rellegeixes per si quelcom se t'ha escapat... i el doll de llum quasi t'enlluerna.

    Ei no deixis de publicar


    Anna

  • RAS I CURT[Ofensiu]
    gilet | 05-02-2014 | Valoració: 9

    Ras i curt. Breu, concís. Diria que gairebé perfecte.

  • El raig de llum és el teu poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-02-2014 | Valoració: 10

    que ens meravella, com tot allò que escrius. M'encanten aquestes estructures concises que permeten jugar amb les paraules i donar-los-hi aquest punt més de poesia. La llum, que dóna vida a l'arbre, ens dóna vida a tots i ens fa gaudir de la seva escalfor. Has aconseguit un magnífic poema.

    Salut, company!

  • Original[Ofensiu]
    Josep Ventura | 26-01-2014 | Valoració: 10


    i preciós aquest raig de poesia per el mig del arbre.
    Salutacions
    J.

  • Paraules curtes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2014 | Valoració: 10

    Oh Joan, quin poemàs! Un estil precís, de paraules curtes i punyents, com un raig de llum. Crec que ha de ser molt difícil escriure així. Et felicito per fer-ho tan bé. Un raig de llum entre arbres, una escalfor breu i un flaix de llum breu. Una meravella Joan! I una abraçada.

    Aleix

  • Gabriel M. | 16-01-2014 | Valoració: 10

    Un poema ple de ritme i vida.
    M'ha agradat molt, sincerament.

    Una forta abraçada.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

326331 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan