Qui sóc?

Què fas quan t'adones que res t'omple?
I quan allò que et pensaves que desitges es torna en coses buides, pesades que vols deixar?
Tota la vida igual, desitjant allò que no tens i odiant el que tens.
Per què no pots ser feliç amb el que tens?
Sempre es vol més i més i quan aquest més arriba es torna en quotidià i avorrit amb ganes d'un altre més.
Vull trobar el meu somni, aquella mitja taronja que m'ompli el buit del meu esperit. Vull sentir unes sensacions mai descobertes fins ara, les vull tocar.
Sóc conscient del que faig però no ho gaudeixo.
La música, què és per mi? Què sento quan faig música? Res. Però sé que és part de mi, la necessito. Però perquè necessitar una cosa que no em fa sentir viu?
Potser és que visc la vida dissenyada pels altres i no la meva.
Quines decisions he pres lliurement?
Sí, m'han deixat escollir moltes coses però sempre amb un condicionant darrere.
Vull escollir la meva manera de viure i saber que no la canviaria per res.
Preguntes i més preguntes i totes sense una resposta que m'ompli.
Grans dubtes existencials. Res del que crec o penso és en realitat el que penso i crec en el fons de l'ànima. És un sisè sentit? La naturalesa m'ha fet una mala passada, no el vull aquest do.
Soc una moneda. Exteriorment soc una cara de la moneda però interiorment soc tot el contrari. Idees contraposades, que es creuen, que lluiten. El pitjor de tot es que guanyen les que no vull que guanyin.
Tan difícil és saber qui sóc?