Ella imagina

Tanco els ulls. El temps s'atura i la meva ment em transporta a aquells dies que vaig passar al teu costat. Cada detall, cada olor, cada sensació... tot està dins meu. Només em cal tancar els ulls per recordar-ho.
Els llavis carnossos, aquells ulls tan bonics que quan em miren parlen i em fan morir en el teu cor. Els cabells suaus els quals no em cansaria de despentinar mai. M'apropo a tu i puc sentir com el cor batega. Cada batec és un pas magestuós, perfectament mesurat, dèbil però amb un resò robust. Els braços i les mans són com un tronc d'arbre mimat amb unes branques acurades i polides. Tenen el poder d'abarcar-ho tot però les agafo i es rendeixen a les meves. Les orelles, fines i tendres.
Ella et pot imaginar però ningú més pot ser capaç de dibuixar-te cada cèl·lula del teu cos. El teu somriure és una llum en un camí fosc i ple d'entrebancs, és la guia dels meus passos. Les meves pors s'esvaeixen només d'imaginar-te en l'univers dels meus pensaments i m'ajuden a aixecar-me quan caic i estic perduda. Respiro, visc, menjo, m'aixeco cada matí tan sols per imaginar-te, perquè sé que ella també ho fa...